El projecte: Construir coneixement a partir de las relaciones multigeneracionales
“Vivimos de 20 a 30 años más que antes y todavía no existe una filosofía que dé sentido a ese nuevo tiempo”.
Svetllana Alexiévich
El projecte XEC3: XARXA D’EXPERTESA PER A LA CONTRUCCIÓ COMPARTIDA DE CONEIXEMENT que es presenta, es realitza en el marc dels objectius del grup GRODE (Grup de Recerca Orientació i Desenvolupament Educatiu) de la Universitat Autònoma de Barcelona (www.grode.org) per promoure «la Construcció de Coneixement Compartit amb les relacions multigeneracionals» a partir de la participació en els treballs d'investigació que realitza l'alumnat de Batxillerat, Cicles Formatius, Grau, Postgraus, Investigacions en contextos de centres d'estudis .... Aquestes relacions permeten crear xarxes de construcció de coneixements que afavoreixen, a més de la cooperació entre generacions, enfortir el reconeixement reciproco i canviar les representacions i estereotips així com la segregació per raons d'edat.
Les persones participants pertanyen a 3 grups de població definits per intervals d'edat: alumnat 18-25; professorat i professionals de diferents camps: 25-65; persones de la generació sènior sense responsabilitat laboral: més de 60 anys.
La dinàmica permet reconèixer i compartir els coneixements i experiències entre les tres generacions, especialment els de la generació sènior, fet que ofereix més oportunitats temàtiques per a la generació jove, s’incrementa i actualitzen els de sabers de la generació sènior i globalment es millora la formació de les tres generacions tot promovent les relacions de cooperació.
Dimensions del projecte:
Aquest projecte no respon a la voluntat d'afegir noves propostes a les múltiples accions que es realitzen en els centres de formació sinó que pretén fer un plantejament que, d'alguna manera, afavoreixi un canvi d'enfocament i que millori les oportunitats per als centres i canviï la visió entre les diferents generacions. Per això contempla les dimensions troncals necessàries de tot projecte perquè tingui sentit, en sí mateix, i pugui anar més enllà de ser un programa o una acció puntual.
Els objectius generals:
- Afavorir les relacions multigeneracionals.
- Reconèixer els sabers, coneixements i experiències de la generació sènior.
- Compartir aquests sabers amb altres generacions (junior i intermèdies) en el marc d'aquelles activitats que específicament tenen com a finalitat construir coneixement.
- Activar la capacitat cognitiva, potenciant la motivació per a l'augment de coneixement i aprenentatge Obrir nous horitzons i perspectives a altres generacions.
A més d’aquests objectius generals es contemplen objectius específics per a cada generació.
Organització:
Lògicament el projecte exigeix una organització marc que guiï els diferents moments d'implicació de les institucions i les persones que participen i s'estructura la seva realització en funció d'oportunitats, recursos.
La millor forma d'afavorir la seva implementació és que hi hagi diferents agències implicades, segons possibilitats de cada població o institució. Per això es fa referencia diferent a les institucions en que hi ha persones que realitzen les recerques.
- Una institució social
- La institució educativa
La institució social:
pot ser una institució municipal o comarcal, una fundació, una organització en qualsevol modalitat que tindria vinculació amb la comunitat o amb el context on es duu a terme el projecte. La finalitat és que pugui potenciar el projecte i incidir en la cohesió social, amb les relaciones entre generacions, més enllà d'experiències personals o focals. Aquesta institució a més de ser un referent visible pot participar en els aspectes funcionals i cohesionar el debat que s'ha d'anar generant amb la implementació del projecte. El paper d'aquesta institució seria bàsicament promoure i donar difusió del projecte, ser un referent de participació i acompanyament, ampliar el grup de persones sènior i reconèixer i fer accions públiques: presentació de treballs, difusió als mitjans de comunicació, etc ... del procés seguit per millorar l'impacte i valoració.
Serà per tant la coparticipant del projecte i pot exercir el paper d'interlocució amb institucions o centres educatius, persones mentores i amb la comunitat.
Una altra de les seves funcions és oferir trobades i seminaris a fi de debatre sobre en el marc de la comunitat el rol de les persones sènior, les oportunitats, contrastar punts de vista, ampliar les possibilitats d'actuació, afavorint la ciutadania activa la seva implicació i la cohesió social.
La institució educativa:
Sigui quina sigui la seva condició: centres de secundària, centre de recerca o estudi, universitat o qualsevol centre de formació, és l'entorn on es realitzen els treballs de recerca. És en aquest context on està el professorat que és el responsable de guiar a l'alumnat en la realització, execució i avaluació del treball de recerca per tant serà indiscutiblement el lloc de trobada entre l'alumnat i la persona sènior que guiarà el contingut específic del treball.
L'alumnat, en aquest cas, és la peça clau del projecte, qui haurà de realitzar el treball de recerca i qui rep el suport de la seva institució i del professorat i tindrà el suport de la persona sènior que és qui li ofereix els seus coneixements, els seus sabers i la seva experiència en la matèria en la qual està realitzant el treball de recerca. Aquests coneixements específics en alguns moments poden superar el coneixement del professorat però en cap cas la persona sènior assumirà el paper de la tutoria del treball si no que el seu suport es centra en el contingut específic.
En aquest àmbit organitzatiu serà important la comunicació presencial i virtual entre els diferents col·lectius i les diferents institucions per tal d'afavorir la coordinació, l'entesa i evitar biaixos per falta de comunicació.
En el moment en què les funcions estan explicites es concreten les accions i s'estableix el pla de treball entre les tres generacions: professorat responsable de l'orientació i avaluació de l'alumnat, la persona sènior que participa aportant els seus coneixements i la seva experiència.
La Mentoria:
Una vegada es realitza la trobada inicial amb la persona del centre educatiu que tutoritza el treball, l’alumnat i la persona sènior estableixen els aspectes generals del treball. A partir d'aquest moment es decideix la freqüència, els espais que faciliti el centre o altres llocs on continuar l'acompanyament i valorar les aportacions, les necessitats i els intercanvis per avançar en el treball i s’inicia la relació de la persona sènior amb l’alumat en el marc del que representa
La mentoria. Aquest recolzament delimita amb claredat les actituds i actuacions de cada membre del grup de la mentoria.
La Dinàmica:
La dinàmica que es proposa per realitzar aquest projecte defineix amb una certa precisió el paper que se suposa ha de realitzar cadascuna de les generacions o grups responsables que hi intervenen.
- Què s'espera dels docents de les institucions: Els docents que desenvolupen la tasca de tutors de treballs de recerca han d'informar l'alumnat i promoure un espai d'acollida per garantir la relació entre l'alumnat i la persona sènior. Serà aquest rol del docent guiar a l'alumnat en relació als aspectes formals del treball, els criteris d'avaluació i les característiques que ha de tenir el treball sota les exigències del centre educatiu. Col·laborarà, en la mesura del necessari, en les trobades que es realitzin entre l'alumnat de la persones sènior.
- Què s'espera de l'alumnat: A l'alumnat li correspon ser responsable de l'elaboració del treball de recerca seguint les indicacions del Centre. Haurà de complir amb els acords que es facin amb la persona de la generació sènior i al finalitzar el treball per a un retorn i una valoració del procés seguit.
- Què s’espera de la persona sènior: Aportacions a la temàtica, partint dels coneixements previs amb la sensibilitat d’acompanyar a persones joves, inexpertes en el tema que han de fer un treball no d’aprofundiment sinó bàsic. Caldrà sensibilitat i seguir els paràmetres de la mentoria perquè la relació sigui satisfactòria.