Les ciències de la comunicació o comunicologia:
agrupen disciplines que estudien, analitzen o discuteixen els fenòmens socials relacionats amb la comunicació, així com els mitjans que s'empren i el conjunt semiòtic que construeixen, generant els seus propis mètodes d'estudi i eines analítiques.
L'objecte d'estudi de les ciències de la comunicació -els processos i fenòmens de comunicació-, amb freqüència és també abordat per altres disciplines, entre les quals és possible esmentar la sociolingüística, la sociologia, l'antropologia social, la cibernètica i la psicologia social , entre d'altres.
Encara que és possible parlar de comunicació massiva des de la invenció de la impremta per Gutenberg, no va ser sinó fins a la dècada de 1920 quan es van dur a terme els primers estudis sobre la influència de la propaganda en el context de l'Europa de la Segona Guerra Mundial, amb l'ascens dels règims feixistes d'Alemanya i Itàlia. Si bé els clàssics grecs com Aristòtil, Gòrgies i Sòcrates, van parlar de la persuasió com una manera per dur a terme el procés de la comunicació; aquests autors es van quedar al nivell lògic-semàntic de la qüestió i no plantejar l'assumpte des del punt de vista d'una societat completa.
Ciutadania Plural:
Per comprendre les societats actuals, plurals, complexes i interconnectades, no és suficient amb explicacions abstractes. Necessitem que aquestes s'enriqueixen amb els relats sobre les experiències de les persones al llarg dels seus itineraris vitals, i també, que les dades col·lectives facin intel·ligibles les decisions individuals.
S'ofereix un model d’organització i elaboració de documents concebut per a facilitar la construcció d’un coneixement plural sobre el passat i el present, relacionant explicacions col·lectives amb explicacions personals.
Inforparticipa: avaluació de les web municipals
www.mapainfoparticipa.com El Mapa InfoParticipa al qual li dediquem aquest web, és el Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local a Catalunya, que es va concebre l’any 2012. Es va construir la plataforma per realitzar l’avaluació dels ajuntaments de Catalunya.
amb 52 Indicadors , adaptats a les Lleis de Transparència.
Dicció:
és la forma d'emprar les paraules per formar oracions, ja sigui de manera oral o escrita. Es parla de bona dicció quan l'ocupació d'aquestes paraules és correcte i encertat en l'idioma al qual aquestes pertanyen, sense atendre al contingut o significat del que va expressar l'emissor.
La paraula dicció prové del llatí Dictio, -nem, 'manera de parlar'.
En parlar i -sobretot- en cantar, cal evitar els vicis o defectes de dicció, com els exemples següents: -vistes, -íbanos, -gratituo, -tualla, -Saltío, -desborrar, -cállensen, -nadien. [ cita requerida] la col·locació de la veu consisteix a produir-la correctament, tenint en compte la respiració, la col·locació correcta del diafragma, la posició dels llavis, l'articulació i, per descomptat, la dicció
0ratòria:
És l'art de parlar amb elocuencia.1 En segon lloc, és també un gènere literari format pel discurs, l'arenga, la dissertació, el sermó, el panegíric, entre d'altres diverses.
Aquest segon sentit més ampli s'aplica a tots els processos literaris que estan plantejats o expressats amb la mateixa finalitat i amb propòsit persuasiu. Aquesta finalitat de persuadir el destinatari és la que diferencia l'oratòria d'altres processos comunicatius orals. De la mateixa manera que la finalitat de la didàctica és ensenyar i la de la poètica delectar, el que pretén l'oratòria és convèncer d'alguna cosa. La persuasió consisteix que amb les raons que un expressa oralment s'indueix, mou o obliga a un altre a creure o fer una cosa. Ara bé, no és la seva única finalitat. El propòsit de l'oratòria pública pot anar des transmetre informació a motivar la gent perquè actuï, o simplement relatar una història. Els bons oradors haurien de ser capaços de canviar les emocions dels seus oients i no només informar-los. L'oratòria pot ser una poderosa eina que s'usa per a propòsits tals com la motivació, influència, persuasió, informació, traducció o simple.
Sociolingüística:
és la disciplina que analitza la relació entre la
societat i el
llenguatge; tant en la manera com una comunitat adquireix i utilitza la llengua com en els trets culturals, socials, ideològics i econòmics que es poden deduir del discurs.
La sociolingüística s'ocupa tant dels usos lingüístics efectius, conscients i inconscients, com dels simbòlics (connotacions, valors i actituds) estudia els canvis estructurals que són l'objecte de la lingüística històrica i, a més, tracta d'explicar el perquè d'aquests canvis, mentre que la lingüística estricta es limita a la descripció de la forma.
Periodisme o jornalisme:
és l'activitat de compilar i publicar informació relativa a l'actualitat, especialment fets notables.Com que els fets simultanis són infinits, el
periodista està obligat a triar-ne només alguns, sempre amb la intenció de tendir a l'
objectivitat. Hi ha un
codi deontològic que alguns diuen que ha de complir: contrastar les informacions en
fonts fiables, donar veu a les parts però no pas donar parer en les informacions. El periodisme pot adquirir diferents formes i transmetre la informació per via de diferents mitjans: així, existeix el periodisme gràfic (
premsa escrita), però també oral (
ràdio), visual (
televisió) o multimèdia (
internet).
André Gide resumeix bé aquesta activitat i negoci:
J'appelle journalisme ce qui sera moins intéressant demain qu'aujourd'hui ('Jo dic periodisme al que serà menys interessant demà que avui')
Realització cinematogràfica:
La realització, en l'àmbit audiovisual, és el procés pel qual es crea un vídeo. Usualment, al cinema de producció industrial poden distingir cinc etapes de realització: desenvolupament, preproducció, rodatge, postproducció i distribució. La realització suposa assumir decisions tant a nivell artístic com productiu, i la limitació únicament està donada pels mitjans disponibles (pressupost de què es disposa i equip amb què es compta).
L'era del cinema clàssic (1914-1930)
Fàbrica de diners, fàbrica d'estrelles: Hollywood i l'star-system A l'entre-guerres, els Estats Units visqueren un èxit aclaparador de la seua indústria cinematogràfica. Diversos motius ens porten a comprendre-ho. Tenim, d'arribada, una Europa del tot destruïda per la Gran Guerra i amb una inflació galopant a molts països, fet que no permet el desenvolupament d'una indústria pròpia. Els Estats Units, per contra, es troben en excés mercès a la seua implicació en el conflicte com a actor extern. El cinema estatunidenc està es troba protegit per les Lleis proteccionistes que no permeten un desenvolupament del cinema estranger. El país està ple d'immigrants europeus que tot i així voldrien experimentar allò que no han pogut degut a la guerra. Tenim doncs una fuita de talent cap als Estats Units provinent d'Europa. El país viu igualment un creixement econòmic en bombolla, fet que incentiva la compra i el consum entre la població que viu cada volta més del crèdit. Per tot, la indústria cinematogràfica del cinema estatunidenc esdevé preponderant a tot el planeta.
Les biblioteques d'investigació donen suport a una comunitat d'estudiants i professors acadèmics amb informació detallada sobre una àmplia diversitat de temes. Aquestes biblioteques afronten els desafiaments únics de permetre que tots els usuaris puguin investigar, a més dels relacionats amb les inquietuds sobre drets d'autor, beques de lliure accés, manteniment de col·leccions electròniques i especials, i desambiguació d'investigadors.
veure arts