Llengua:
L’aprenentatge de la llengua sovint es focalitza en els continguts que es donen a l’aula i que estan explicats en els llibres. Aquí es fa una proposa amplia pedagògica i que té molt interès des del punt de vista motivador i global.
Anglès
La manca d'un bon nivell en llengua anglesa és un mal endèmic en el nostre país. És important donar eines als estudiants i futurs professors i mestres per a poder millorar les competències lingüístiques en l'àrea de llengües en general i de llengua anglesa en particular.
Assolir un bon nivell d'anglès obre portes a nous coneixements, a una manera diferent d'entendre el món i a una millor comunicació entre cultures.
Alemany:
(Deutsch és una llengua gernàmica occidental principalment a l'Europa Central. És la llengua oficial o co-oficial i la més parlada d'Alemanya, Àustria, Suïssa, el Tirol del Sud (Itàlia), la Comunitat Germanòfona de Bèlgica i Liechtenstein. També és una de les tres llengües oficials de Luxemburg i llengua cooficial al Voivodat d'Opole a Polònia. Les llengües més semblants a l'alemany són els altres membres de la branca de llengua germànica occidental: l'afrikaans, el neerlandès, l'anglès, el frisó, el baix alemany, el luxemburguès i l'ídix. També hi ha similituds rellevants de vocabulari amb el danès, el noruec i el suec, tot i que pertanyen al grup germànic septentrional.
L'alemany és el segon idioma germànic més difós després de l'anglès. El nom en català prové del francès medieval, llengua que va acabar donant a la totalitat dels alemanys una designació que originàriament només era vàlida per al poble dels alamans. és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central. És la llengua oficial o co-oficial i la més parlada d'Alemanya, Àustria, Suïssa, el Tirol del Sud (Itàlia), la Comunitat Germanòfona de Bèlgica i Liechtenstein. També és una de les tres llengües oficials de Luxemburg i llengua cooficial al Voivodat d'Opole a Polònia. Les llengües més semblants a l'alemany són els altres membres de la branca de llengua germànica occidental: l'afrikaans, el neerlandès, l'anglès, el frisó, el baix alemany, el luxemburguès i l'ídix. També hi ha similituds rellevants de vocabulari amb el danès, el noruec i el suec, tot i que pertanyen al grup germànic septentrional. L'alemany és el segon idioma germànic més difós després de l'anglès. El nom en català prové del francès medieval, llengua que va acabar donant a la totalitat dels alemanys una designació que originàriament només era vàlida per al poble dels alamans..
Llengua internacional: Esperanto
EL'
esperanto és una
llengua auxiliar planificada creada per l'
oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,
[n. 1] com a resultat d'una dècada de treball, amb l'esperança que es convertís en llengua auxiliar internacional. Segons les estadístiques, l'esperanto és la
llengua planificada més parlada del món avui dia.
[3]
El primer llibre on es descrivien les característiques de l'idioma, amb el títol
Lingvo Internacia, va ser publicat per Zamenhof el
1887, amb el pseudònim de
Doktoro Esperanto. Aquesta última paraula es va convertir aviat en el nom de l'idioma.
Es calcula que en l'actualitat hi ha entre 100.000 i 2.000.000 de parlants d'esperanto en tot el món,
1 dels quals entre 1.000 i 2.000 serien parlants natius d'aquesta llengua, que haurien après en l'entorn familiar. Aquestes xifres es basen en un estudi realitzat pel professor
Sidney S. Culbert, de la
Universitat de Washington (
Seattle), un conegut esperantista. El gran marge es deu sobretot a les diferents maneres de valorar el coneixement d'una llengua apresa, normalment, com a segon idioma.
La gramàtica de l'esperanto es basa en setze regles fonamentals sense excepcions. Per l'estructura, és una
llengua aglutinant que procedeix per encadenament d'elements de base invariables. El vocabulari està extret de molts idiomes i adaptat a les normes de la llengua. La major part procedeix del
llatí, directament o per mitjà de les
llengües romàniques (sobretot del
francès, l'
italià i el
castellà), i d'una manera menys freqüent de
llengües germàniques (
alemany i
anglès),
eslaves (
rus i
polonès), del
grec i en alguns casos de l'
hebreu.