RECULL DE TEMES QUE S'OFERTEN
Es mostren els temes dels que tenim persones Sèniors disposades a fer el mentoratge de treballs de recerca.
Atès que la temàtica és molt amplia per poder tenir coneixement de tot, es concreta en quins aspectes hi ha aquest coneixement de manera que permeti poder concretar i centrar el treball que calgui fer.
A mesura que hi hagi persones amb altres coneixement s'aniran incorporant a l'apartat corresponent.

SALUT

Considerant la complexitat d’aquest camp de coneixement les persones mentores ofereixen el seu coneixement i experiència en aspectes que poden afavorir una aproximació més concreta i a la vegada guiar les demandes que fa l’alumnat que, lògicament, tenen una visió molt amplia i genèrica o massa puntual..
Es  concreten en els següents aspectes en els que poden acompanyar per tal d’aprofundir en el seu treball de recerca.

Drogues:

Una mirada àmplia cap el món de les drogues a partir del coneixement de les institucions  organismes, i persones que hi treballen

Neurologia: 

La neurologia (del grec clàssic νερον, «nervi» i del sufix -λογία, «estudi de») és l'especialitat mèdica que tracta els trastorns del sistema nervioso.1 Específicament s'ocupa de la prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació de totes les malalties que involucren al sistema nerviós central, sistema nerviós perifèric i el sistema nerviós autònom. Existeixen gran nombre de malalties neurològiques, les quals poden afectar el sistema nerviós central (cervell i espina dorsal), el sistema nerviós perifèric, o el sistema nerviós autònom.


Psiquiatria:

La psiquiatria és una branca de la medicina especialitzada en els trastorns mentals.
Els psiquiatres no només diagnostiquen i tracten aquests trastorns sinó que també realitzen investigacions per a comprendre'ls i prevenir-los.
Un psiquiatre és un llicenciat en medicina que, després de realitzar el MIR, fa la residència en psiquiatria. Molts psiquiatres també s'especialitzen en psicoanàlisi, psiquiatria infantil o altres subespecialitats.
Els psiquiatres tracten als pacients en consultes privades, en hospitals generals, o en centres especialitzats per a malalts mentals (hospitals psiquiàtrics, clíniques ambulatòries, o centres comunitaris de salut mental).
El camp de la psiquiatria és molt ampli en comparació amb altres especialitats mèdiques. Els trastorns mentals poden afectar a la majoria dels aspectes de la vida del pacient, com la seva activitat física, conducta, emocions, pensament, percepció, relacions interpersonals, sexualitat, treball i oci. Aquests trastorns estan produïts per una combinació poc coneguda de determinants biològics, psicològics i socials.
La tasca del psiquiatre consisteix a identificar les diferents fonts i manifestacions de la malaltia mental.

 
Medicina:

La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions a nivell de la homeostasi de les persones. Intervé en l'estudi dels processos no observables, anomenats fase preclínica i les alteracions observables en el cos humà anomenades malalties. La seva funció principal és mantenir o restablir els nivell de salut humana i també d'establir un pronòstic tant en la fase preclínica com en cas de malaltia.
En un sentit ampli, abasta la ciència i la prevenció i guariment de les malalties humanes. De tota manera, hi ha teràpies i tècniques relacionades amb la salut que no se solen considerar estrictament com a medicina (per exemple, la fisioteràpia, la teràpia ocupacional, la infermeria i podologia), ja que en aquest cas es tracta de disciplines consolidades dins de les ciències de la salut.
La medicina contemporània aplica les ciències de la salut, la recerca biomèdica i la tecnologia per diagnosticar i tractar lesions i malalties, generalment mitjançant medicaments, cirurgia o alguna altra forma de teràpia. La paraula "medicina" deriva del llatí ars medicina, que significa "l'art de cura".[1][2]
La medicina té dues vessants: la primera, com a ciència o àrea de coneixement; la segona, com a aplicació d'aquest coneixement (professió mèdica).
 
Anàlisis clíniques:

Anàlisis Clíniques és l'especialitat multidisciplinària de les ciències de la salut que s'ocupa de determinar in vitro propietats biològiques (vegeu propietat biològica) en materials biològics procedents del cos humà per tal de subministrar informació útil per a la prevenció, el diagnòstic, el pronòstic, el control del tractament i el coneixement de les malalties. Aquesta activitat es realitza principalment al laboratori clínic, encara que també es pot practicar a prop del pacient.
L'especialitat anàlisis clíniques es pot entendre com una síntesi de les especialitats multidisciplinàries Bioquímica Clínica, Immunologia, i Microbiologia i Parasitologia, més la part in vitro de l'especialitat mèdica Hematologia i Hemoteràpia, però també es pot entendre com la pràctica conjunta de les disciplines que constitueixen les ciències de laboratori clínic.
A la formació postgraduada d'aquesta especialitat hi concorren llicenciats o graduats en biologia, bioquímica, farmàcia, medicina i química.

Bulimia:

La bulímia nerviosa, o simplement bulímia, és un trastorn de comportament alimentari (TCA) d'origen nerviós en el qual la persona no té cap control en el que menja i sent una forta culpabilitat a causa d'això. Es caracteritza, com el trastorn per afartament, per episodis en què la persona menja sense control, però a la bulímia la persona després se sent tant culpable que vol "compensar" provocant-se el vòmit o abusant de laxants i diürètics.
La bulímia nerviosa afecta a persones insegures, que no se senten satisfetes amb elles mateixes i s'obsessionen pel menjar i el pes corporal. Els malalts de bulímia mengen grans quantitats d'aliments en un espai curt de temps (fartades), després del qual adopten mecanismes compensatoris: vòmits o purgues i hiperactivitat, amb intensos sentiments de culpabilitat i automenyspreu; un cercle viciós difícil de tallar, però no impossible. Les fartades i vòmits es produïxen d'amagat, la persona porta una doble vida. Hi ha una forta por a no poder parar de menjar ni controlar els impulsos, la qual cosa de vegades ocasiona problemes amb l'alcohol, les drogues i la conducta sexual.

La bioquímica 

és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnesglúcidslípidsàcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules. L'etimologia de la paraula bioquímicaprové del grec βίοςbios, "vida" i de química. Aquesta del baix llatí chimia, de l'àrab kīmiyã´, "pedra filosofal", i aquest, probablement del grec khymeía "mescla de sucs".

La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l'intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals. La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s'esdevenen tant a l'interior de la cèl·lula com al medi intern dels organismes pluricel·lulars. Aquestes bioreaccions no difereixen essencialment de les reaccions típiques de la química orgànica, bé que són caracteritzades específicament pel fet d'esdevenir-se totes a temperatures relativament baixes (en general, inferiors a 45 °C) gràcies a l'ajut dels biocatalitzadors, anomenats enzims, i pel fet de funcionar acoblades les unes a les altres en una complexíssima xarxa d'interrelacions, que constitueix el metabolisme. El metabolisme consta de reaccions degradadores (catabolisme), que aporten la matèria i l'energia necessàries per a l'organisme, i de reaccions biosintètiques (anabolisme), que utilitzen la matèria i l'energia per a la construcció de les macromolècules i d'altres estructures complexes de l'organisme. La bioquímica és una ciència nascuda de la convergència i l'encreuament de la química orgànica i la fisiologia, dues ciències molt desenvolupades al llarg del segle XIX, que han experimentat un progrés molt important durant els darrers cinquanta anys.

La genètica mèdica

(del grec antic γενετικός genetikos 'genitiu', i aquest de γένος genοs 'llinatge'[1][2][3]), una disciplina de la biologia, és la ciència de l'herència i la variació en els éssers vius.[4][5] El fet que els éssers vius hereten caràcters dels seus progenitors s'ha utilitzat des de temps prehistòrics per a millorar conreus i animals per mitjà de la cria selectiva. Tanmateix, la ciència moderna de la genètica, que aspira a comprendre el procés de l'herència, començà amb el treball de Gregor Mendel a mitjans del segle XIX.[6]Malgrat que no coneixia la base física de l'herència, Mendel observà que els organismes hereten caràcters de manera 

L'ADN és la base molecular de l'herència. Cada cadena d'ADN és una cadena de nucleòtids, que encaixen al centre per formar quelcom de semblant als esglaons d'una escala de cargol.

Els gens corresponen a regions de l'ADN, una molècula composta d'una cadena de quatre tipus diferents de nucleòtids – la seqüència d'aquests nucleòtids és la informació genètica que hereten els organismes. L'ADN existeix naturalment en forma bicatenària, és a dir, en dues cadenes en què els nucleòtids d'una cadena complementen els de l'altra. Cada cadena pot fer de plantilla per la creació d'una nova cadena complementària – aquest és el mètode físic per la creació de còpies de gens que poden ser heretats.

La seqüència de nucleòtids d'un gen és traduïda per les cèl·lules per produir una cadena d'aminoàcids, creant proteïnes – l'ordre dels aminoàcids en una proteïna es correspon amb l'ordre dels nucleòtids del gen. Això rep el nom de codi genètic. Els aminoàcids d'una proteïna determinen com es plega en una forma tridimensional; aquesta estructura és la responsable, al seu torn, del funcionament de la proteïna. Les proteïnes executen gairebé totes les funcions que les cèl·lules necessiten per viure. Un canvi en l'ADN d'un gen pot canviar els aminoàcids d'una proteïna i, per tant, alterar-ne la forma i la funció. Això pot tenir un efecte dràstic sobre la cèl·lula i l'organisme en conjunt. Dos altres factors que poden variar la forma de la proteïna són el pH i la temperatura.

Tot i que la genètica té un paper significatiu en l'aparença i el comportament dels organismes, és la combinació de la genètica amb les experiències de l'organisme la que determina el resultat final. Per exemple, mentre que els gens tenen un paper en la determinació de l'alçada d'una persona, la nutrició i la salut d'aquesta persona durant la infantesa també tenen un paper important.

L'endocrinologia 

és la branca de la medicina que tracta les disfuncions del sistema endocrí i les seves secrecions específiques, anomenades hormones.

Les hormones són molècules que actuen com a transmissors de senyals entre una cèl·lula i una altra. La majoria d'aquestes hormones arriben als seus receptors a través de la sang.

Tots els organismes pluricel·lulars necessiten sistemes per coordinar i regular les funcions de les diferents cèl·lules. Hi ha dos mecanismes per a dur a terme aquesta funció en els animals superiors: el sistema nerviós i el sistema endocrí. El sistema endocrí actua alliberant agents químics a la sang i és vital pel correcte desenvolupament i funcionament de l'organisme.

L'endocrinologia es basa en l'estudi de la biosíntesi, l'emmagatzematge, la química i la funció fisiològica de les hormones i les cèl·lules de les glàndules i teixits endocrins que les secreten.

El sistema endocrí està compost per diverses glàndules, a diferents parts del cos, que secreten hormones directament al torrent sanguini. Les hormones tenen diferents funcions i maneres d'actuar; una hormona pot tenir diversos efectes depenent dels òrgans diana, i alhora, un òrgan pot ser diana de diverses hormones.

Les hormones actuen unint-se específicament als receptors de l'òrgan diana. Un receptor ha de tenir dos components bàsics:

  • •Una zona de reconeixement, on l'hormona s'unirà.
  • •Una zona efectora, per on començarà la cadena enzimàtica.

Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Si continua navegant, accepta la seva instal·lació i el seu us. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de cookies