RECULL DE TEMES QUE S'OFERTEN
Es mostren els temes dels que tenim persones Sèniors disposades a fer el mentoratge de treballs de recerca.
Atès que la temàtica és molt amplia per poder tenir coneixement de tot, es concreta en quins aspectes hi ha aquest coneixement de manera que permeti poder concretar i centrar el treball que calgui fer.
A mesura que hi hagi persones amb altres coneixement s'aniran incorporant a l'apartat corresponent.

SOCIETAT

Considerant la complexitat d’aquest camp de coneixement les persones mentores ofereixen el seu coneixement i experiència en aspectes que poden afavorir una aproximació més concreta i a la vegada guiar les demandes que fa l’alumnat que, lògicament, tenen una visió molt amplia i genèrica o massa puntual..
Es  concreten en els següents aspectes en els que poden acompanyar per tal d’aprofundir en el seu treball de recerca.
 
Industrialització: 

S’analitza el canvi d’una societat artesanal, on els productes s’elaboraven manualment o amb eines en petits tallers, a una societat industrial amb la utilització de les màquines i l’aparició de les fàbriques. Els canvis que aquesta nova forma de producció genera a la societat: l’especialització i la divisió del treball.

Moviment obrer: 

Amb la industrialització es configuren noves formes d’organització dels treballadors de les industries. El moviment obrer com a motor de canvi de la societat i de les relacions entre les diferents persones.

Migracions:

Què porta a una persona o família deixar el lloc on ha viscut sempre per anar a un altre indret?. Quins canvis suposen tant pels immigrants com per les persones que els reben? Quines polítiques hi ha al darrera?.

Hª associacions: 

L’aparició de l’associacionisme com a dinamitzadores de la societat i agents de canvi.

Món rural:  

Passat, present i futur del món rural. Les necessitats de la gent que hi treballa (agricultors, ramaders, pesquers, forestals...), noves formes d’organització de les explotacions. Què li demana la societat actual cada vegada més conscient de la necessitat de preservar el medi i de la qualitat dels aliments?.


Cooperació ONG/educació:

El paper de les ONG com agents que promouen i acompanyen en la millora i la transformació de poblacions més vulnerables, afavorint  la seva educació i a l’hora contribuir a la conscienciació d’una societat més justa en les societats més desenvolupades.

H. Fundació Marianao: 

Coneixerem la Fundació Marianao de Sant Boi de Llobregat i quins projectes socioeducatius desenvolupa.

Pessebrisme: 

El pessebre com a tradició arrelada a la cultura catalana.

Viatges Catalunya i Espanya:

Es descobreix diferents maneres de viatjar, que permeten un coneixement del país i de la seva gent.

Associonisme veïnal i moviments socials:

Es mostra d'apropo .el paper de l’associacionisme veïnal i dels moviments socials com a elements reivindicatius de la millora de les condicions de vida dels ciutadans.

Cinema: 

Es proposa veure el cinema com un art que ens permet analitzar la història, la literatura, les formes de vida i  de pensament És a través del cinema que també podem conèixer la història i la societat.

Politica local:

L’ajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) és la institució local que té per funció el govern i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi. Actualment té caràcter electiu. L'edifici que és la seu d'aquest govern sovint també es denomina com casa del poble, casa de la vila, casa de la ciutat, casa consistorial, casa del comú o paeria.
Durant l'època medieval i moderna, en diverses poblacions dels Països Catalans la corporació local s'anomenava comú, universitat, paeria o batllia. És per aquest motiu que encara avui en dia algunes d'aquestes designacions continuen emprant-se. Per exemple: paeria a Lleida i Cervera i comú a Andorra.


Dictadura franquista:

Estudi del període que es coneix com dictadura de Franco o franquista -o règim de Franco o franquista-9 al període de la història contemporània d'Espanya corresponent amb l'exercici pel general Francisco Franco de la prefectura de l'Estat i amb el desenvolupament del franquisme; és a dir, des de la guerra civil espanyola (1936-1939) fins a la seva mort i successió en 1975. La seva àmplia dimensió temporal i la marcada presència del propi Franco en tota ella fa que sovint s'utilitzi per designar-la l'expressió era de Franco.

Xarxes ciutadanes:

Una xarxa ciutadana és un ambient telemàtic que es proposa promoure i afavorir la comunicació, la cooperació, els intercanvis, l'organització i l'accés a les noves tecnologies de la informació a tots els ciutadans i associacions que constitueixen una comunitat local i, alhora, obrir aquesta comunitat local a la comunicació via xarxa amb la resta del món.
Es parteix de la base del dret de la ciutadania telemàtica i es caracteritza, respecte a altres iniciatives telemàtiques, pels següents elements:
  • els continguts estan creats pels adherits
  • comunicació bidireccional entre tots els actors que en formen part
  • facilitat d'ús i/o iniciatives de suport i formació per garantir l'efectiu accés a tothom
  • economicitat en l'accés, utilització i material necessari
  • el seu caràcter no anònim, amb el ple reconeixement dels actors participants
Sociologia:

La sociologia és la ciència general de la societat i, per tant, la més fonamental de les ciències socials. Estudia la realitat social contemporània com el producte d'una sèrie de processos històrics que anomenem, en conjunt, modernitat, i que inclou la creació de l'estat liberal, les revolucions científica i industrial, el nacionalisme, el moviment obrer, el colonialisme i la descolonització, la globalització, i el neoliberalisme, entre d'altres. Se centra en aspectes com la política, el gènere, la raça, la ciència i la tecnologia, el crim i la desviació, o el treball. És difícil, no obstant, elaborar una definició tècnica de la sociologia, ja que com a disciplina es va originar i desenvolupar en el context dels mateixos processos històrics que estudia i, aleshores, és un corrent de pensament en constant evolució.

Emoció i societat

"Estudiar, des d'una perspectiva interdisciplinària, la construcció social de les emocions i sentiments relacionant-les amb les principals dimensions de l'estructura social, com ara la classe, el gènere i les categories d'edat. Es considera, al mateix temps, l'existència d'interrelacions entre les diferents dimensions estructurals d'una manera tal que les diferents categories es fraccionen internament per raó de la interconnexió entre cadascuna de les dimensions estructurals i les restants dimensions. En tercer lloc, atès el creixent impacte dels processos de globalització, no es pot mantenir la pretensió que "societat" i "estructura social" son conceptes equiparables a nació-estat. Cal ampliar la visió de l'estructura social i de la seva relació amb la subjectivitat no tan sols a nivell local, sinó també a escala global, ja que la intensificació dels moviments de persones, mercaderies i capitals força a fer una revisió del mapa conceptual i la perspectiva a utilitzar".  

El Síndic de Greuges

és una de les institucions de la Generalitat de Catalunya les funcions del qual són definides als articles 78 i 79 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La seva missió és garantir el dret de totes les persones a una bona administració governamental. Ha d'atendre les queixes de les persones que es trobin desemparades davant l'actuació o la manca d'actuació de les administracions. La figura del Síndic té precedents històrics en les assemblees de pau i treva del s. XI així com en els provisors de greuges de l'edat mitjana. El síndic actual de Catalunya des de juliol de 2004 és Rafael Ribó i Massó.
 
Cultura

és la creació i realització de valors, normes i béns materials per l'ésser humà. La cultura depèn de cada societat, és a dir, del temps i de l'espai, o àmbit geogràfic, determinats d'un grup humà. Inclou sempre una ideologia, i per tant una escala de valors i interessos, sent l'art i la tecnologia les seves expressions en forma d'aplicació pràctica directa. Es pot estudiar des d'una aproximació axiològica o descriptiva, que poden oposar cultura i societat o cultura i natura respectivament.

Les diferents descripcions de la cultura reflecteixen diferents fonaments teòrics de pensament. Tot i això, sol incloure la tecnologia, l'art i les humanitats, un patró de tipus de coneixement preferent, tradicions, creences i conductes que depenen d'un determinat pensament simbòlic i el conjunt d'actituds, valors, objectius i pràctiques que caracteritzen a una organització, grup o societat. Alguns autors reivindiquen un universal cultural. En algunes societats, es contraposa una anomenada "alta cultura" amb la cultura popular.
Segons el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, la cultura ha de ser considerada com un bé públic i com un bé preferent
 
Les habilitats socials: 

són totes aquelles maneres de fer o de comportar-se, verbals i no verbals, que serveixen per afavorir les relacions interpersonals. La majoria de les vegades són verbals, ja que utilitzem el llenguatge oral i/o escrit per comunicar-nos, però també poden ser no verbals, ja que, sovint, ens comuniquem amb el llenguatge corporal (els gestos, la mirada,…)
Així doncs, es poden anomenar com habilitats socials, les següents conductes (entre d'altres):
  • Saber escoltar
  • Saber demanar un favor
  • Saber donar les gràcies
  • Saber elogiar el que està ben fet
  • Saber disculpar-se per alguna cosa mal feta
  • Saber presentar una queixa
  • Saber posar-se d'acord amb qui s'està en desacord
  • Saber expressar els sentiments
  • Saber rebre una crítica
  • Saber dir que no
  • Resolució de conflictes
La sostenibilitat:

és un concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer. És sovint una qüestió controvertida. Va ser un dels eixos del Fòrum Universal de les Cultures, Barcelona-2004.
La sostenibilitat consisteix a proveir el millor possible avui sense posar en perill els recursos de demà, és a dir, exactament evitar el que la cultura popular en castellà anomena pan para hoy y hambre para mañana (pa per avui, fam per demà), aplicat en el sentit més ampli i a tota mena de recursos: econòmics, materials, humans, socials i ambientals. L'Informe Brundtland de 1987 ho defineix tècnica i oficialment com a «satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures.»
En economia, el creixement sostenible consisteix en augments d'ingressos actuals tals que es puguin mantenir al llarg del temps sense comprometre els futurs. Per exemple, una inversió que permet produir més, i per tant fermés negoci i vendre més en principi seria sostenible. Un exemple d'ingressos no sostenibles són els obtinguts ràpidament per la venda d'empreses, ja que després no es pot guanyar diners amb elles, i en general la venda o supressió de recursos materials o humans, pel mateix motiu, o d'un local necessari si després s'ha de llogar més car.

Cooperació:

és la posada en comú de mètodes per assolir uns objectius que satisfacin les necessitats del col·lectiu. En la cooperació l'èxit d'un depèn sempre i en tota manera de l'èxit dels altres, es treballa unint esforços i aprofitant els diferents talents de cada integrant del grup, i es diferencia de la competència en el fet que en aquesta es treballa de forma independent i isolada per tal d'assolir un objectiu abans que ho faci un altre individu.
Tanmateix, la cooperació pot ser forçada o voluntària, i en conseqüència els individus o els grups poden acabar cooperant encara que no tinguin res en comú. Exemples d'això es poden trobar en el comerç, en les batalles militars, en els llocs de treball, a les escoles, a les presons i en general en totes aquelles institucions de les que els individus, de forma voluntària o obligada, formen part.

Municipalisme?

El municipalisme és una idea d’organització política basada en institucions d’assemblea de veïns que, practicant la democràcia directa, s’organitzarien en un sistema de municipis lliures o comuns com a alternativa a l’estat centralitzat.
A Espanya, el municipalisme té els seus orígens polítics al segle XIX i en la tradició republicana i anarquista. Van ser polítics com Pi i Margall, president de la Primera República, o Fernando Garrido, que van contribuir a la política espanyola aquesta forma de govern vinculada a la participació ciutadana. Pi i Margall va desenvolupar la teoria de la descentralització federal amb l’objectiu d’incloure tots els estrats socials. El compromís municipalista, un document elaborat el 2014 per l’Observatori Metropolità, explica amb detall el desenvolupament històric del federalisme a Espanya i la descentralització territorial i l’administració democràtica, en un procés coordinat per Pi i Margall i destinat a “unir-se en la diversitat”. Pi i Margall van desenvolupar la teoria de la descentralització federal amb la finalitat de cobrir totes les esferes socials: el federalisme no era només una descentralització territorial i una administració democràtica, per a Pi i Margall, l’autonomia va sorgir d’un pacte dirigit a “unir en la diversitat”.


Espeleològia 

(del grec spelaion (cova) i logo (tractat)) és la ciència que estudia les coves, grutes o altres fenòmens càrstics, des de diferents punts de vista; formació, constitució, característiques físiques, formes de vida i evolució al llarg del temps. També s'anomena així l'exploració de les coves i avencs, activitat esportiva per a la qual cal un equipament tècnic adient i sovint certa preparació en escalada i submarinisme.

La història local:
 
és l'especialitat de la ciència històrica que pren com a objecte el passat d'una localitat.
És una de les més antigues, ja que des de l'origen de la història en la localitat grega, es privilegia pels historiadors la referència a la seva polis pròpia. La història de Roma, des dels primitius anals, no deixa de ser una història urbana local que s'expandeix amb les conquestes territorials fins a ser la història d'un Imperi. En l'Edat Mitjana, molts cronistes eclesiàstics o civils (sobretot si no escrivien des d'una cort important, que eren els que van compondre els grans corpus cronístics protonacionales), solien prendre una perspectiva local, de vegades fins i tot de petits nuclis rurals (moltes vegades monàstics) , en el reflex dels esdeveniments, el que no impedia que reflectissin també els fets més transcendents que arribaven al seu coneixement. L'Edat Moderna no va canviar aquesta situació, excepte en una cosa fonamental: la multiplicació de la producció d'aquest tipus d'històries locals, i que moltes d'elles arribessin a la impremta, amb més o menys difusió. Les pràctiques arxivístiques es van anar fent cada vegada més sistemàtiques, i això va produir una major continuïtat en les fonts que s'han conservat. També la història té moltes fonts com les artístiques i audiovisuals.
Des de la renovació de la metodologia històrica de mitjan el segle XX, privilegiant la història econòmica i social, es pretén rescatar la història local de el pur costumisme i elevar-la a una categoria superior, no només com a subministradora d'informació per als enfocaments més globals, sinó com a laboratori de noves ideas.1 Enfocaments com la microhistòria posen en l'àmbit local un interès especial.
Dins de les especialitats històriques que limiten espacialment el seu objecte, estaria per sota de la més comuna Història nacional, encara que té una justificació equivalent en la molt abundant disposició de fonts documentals.

Hi ha persones mentores als municipis de St Just Desvern
https://independent.academia.edu/JuliOchoa  i Sta Coloma de Cervelló.


VEURE EDUCACIÓ, GÈNERE, HUMANITATS, PER ALTRES TEMES VINCULATS
cultura
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Si continua navegant, accepta la seva instal·lació i el seu us. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de cookies