SOCIETAT

Considerant la complexitat d’aquest camp de coneixement les persones mentores ofereixen el seu coneixement i experiència en aspectes que poden afavorir una aproximació més concreta i a la vegada guiar les demandes que fa l’alumnat que, lògicament, tenen una visió molt amplia i genèrica o massa puntual..
Es  concreten en els següents aspectes en els que poden acompanyar per tal d’aprofundir en el seu treball de recerca.
 
Industrialització: 

S’analitza el canvi d’una societat artesanal, on els productes s’elaboraven manualment o amb eines en petits tallers, a una societat industrial amb la utilització de les màquines i l’aparició de les fàbriques. Els canvis que aquesta nova forma de producció genera a la societat: l’especialització i la divisió del treball.

Moviment obrer: 

Amb la industrialització es configuren noves formes d’organització dels treballadors de les industries. El moviment obrer com a motor de canvi de la societat i de les relacions entre les diferents persones. Sindicalisme.

Migracions:

Què porta a una persona o família deixar el lloc on ha viscut sempre per anar a un altre indret?. Quins canvis suposen tant pels immigrants com per les persones que els reben? Quines polítiques hi ha al darrera?.

Hª associacions: 

L’aparició de l’associacionisme com a dinamitzadores de la societat i agents de canvi.

Món rural:  

Passat, present i futur del món rural. Les necessitats de la gent que hi treballa (agricultors, ramaders, pesquers, forestals...), noves formes d’organització de les explotacions. Què li demana la societat actual cada vegada més conscient de la necessitat de preservar el medi i de la qualitat dels aliments?.


Cooperació ONG/educació:

El paper de les ONG com agents que promouen i acompanyen en la millora i la transformació de poblacions més vulnerables, afavorint  la seva educació i a l’hora contribuir a la conscienciació d’una societat més justa en les societats més desenvolupades.

 Fundació Marianao: 

Coneixerem la Fundació Marianao de Sant Boi de Llobregat i quins projectes socioeducatius desenvolupa.

Pessebrisme: 

El pessebre com a tradició arrelada a la cultura catalana.

Viatges Catalunya i Espanya:

Es descobreix diferents maneres de viatjar, que permeten un coneixement del país i de la seva gent.

Associonisme veïnal i moviments socials:

Es mostra d'apropo .el paper de l’associacionisme veïnal i dels moviments socials com a elements reivindicatius de la millora de les condicions de vida dels ciutadans.

Cinema: 

Es proposa veure el cinema com un art que ens permet analitzar la història, la literatura, les formes de vida i  de pensament És a través del cinema que també podem conèixer la història i la societat.

Politica local:

L’ajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) és la institució local que té per funció el govern i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi. Actualment té caràcter electiu. L'edifici que és la seu d'aquest govern sovint també es denomina com casa del poble, casa de la vila, casa de la ciutat, casa consistorial, casa del comú o paeria.
Durant l'època medieval i moderna, en diverses poblacions dels Països Catalans la corporació local s'anomenava comú, universitat, paeria o batllia. És per aquest motiu que encara avui en dia algunes d'aquestes designacions continuen emprant-se. Per exemple: paeria a Lleida i Cervera i comú a Andorra.


Dictadura franquista:

Estudi del període que es coneix com dictadura de Franco o franquista -o règim de Franco o franquista-9 al període de la història contemporània d'Espanya corresponent amb l'exercici pel general Francisco Franco de la prefectura de l'Estat i amb el desenvolupament del franquisme; és a dir, des de la guerra civil espanyola (1936-1939) fins a la seva mort i successió en 1975. La seva àmplia dimensió temporal i la marcada presència del propi Franco en tota ella fa que sovint s'utilitzi per designar-la l'expressió era de Franco.

Xarxes ciutadanes:

Una xarxa ciutadana és un ambient telemàtic que es proposa promoure i afavorir la comunicació, la cooperació, els intercanvis, l'organització i l'accés a les noves tecnologies de la informació a tots els ciutadans i associacions que constitueixen una comunitat local i, alhora, obrir aquesta comunitat local a la comunicació via xarxa amb la resta del món.
Es parteix de la base del dret de la ciutadania telemàtica i es caracteritza, respecte a altres iniciatives telemàtiques, pels següents elements:

• els continguts estan creats pels adherits
• comunicació bidireccional entre tots els actors que en formen part
• facilitat d'ús i/o iniciatives de suport i formació per garantir l'efectiu accés a tothom
• economicitat en l'accés, utilització i material necessari
• el seu caràcter no anònim, amb el ple reconeixement dels actors participant

Sociologia:

La sociologia és la ciència general de la societat i, per tant, la més fonamental de les ciències socials. Estudia la realitat social contemporània com el producte d'una sèrie de processos històrics que anomenem, en conjunt, modernitat, i que inclou la creació de l'estat liberal, les revolucions científica i industrial, el nacionalisme, el moviment obrer, el colonialisme i la descolonització, la globalització, i el neoliberalisme, entre d'altres. Se centra en aspectes com la política, el gènere, la raça, la ciència i la tecnologia, el crim i la desviació, o el treball. És difícil, no obstant, elaborar una definició tècnica de la sociologia, ja que com a disciplina es va originar i desenvolupar en el context dels mateixos processos històrics que estudia i, aleshores, és un corrent de pensament en constant evolució.

Emoció i societat

"Estudiar, des d'una perspectiva interdisciplinària, la construcció social de les emocions i sentiments relacionant-les amb les principals dimensions de l'estructura social, com ara la classe, el gènere i les categories d'edat. Es considera, al mateix temps, l'existència d'interrelacions entre les diferents dimensions estructurals d'una manera tal que les diferents categories es fraccionen internament per raó de la interconnexió entre cadascuna de les dimensions estructurals i les restants dimensions. En tercer lloc, atès el creixent impacte dels processos de globalització, no es pot mantenir la pretensió que "societat" i "estructura social" son conceptes equiparables a nació-estat. Cal ampliar la visió de l'estructura social i de la seva relació amb la subjectivitat no tan sols a nivell local, sinó també a escala global, ja que la intensificació dels moviments de persones, mercaderies i capitals força a fer una revisió del mapa conceptual i la perspectiva a utilitzar".  

El Síndic de Greuges

és una de les institucions de la Generalitat de Catalunya les funcions del qual són definides als articles 78 i 79 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. La seva missió és garantir el dret de totes les persones a una bona administració governamental. Ha d'atendre les queixes de les persones que es trobin desemparades davant l'actuació o la manca d'actuació de les administracions. La figura del Síndic té precedents històrics en les assemblees de pau i treva del s. XI així com en els provisors de greuges de l'edat mitjana. El síndic actual de Catalunya des de juliol de 2004 és Rafael Ribó i Massó.
 
Cultura

és la creació i realització de valors, normes i béns materials per l'ésser humà. La cultura depèn de cada societat, és a dir, del temps i de l'espai, o àmbit geogràfic, determinats d'un grup humà. Inclou sempre una ideologia, i per tant una escala de valors i interessos, sent l'art i la tecnologia les seves expressions en forma d'aplicació pràctica directa. Es pot estudiar des d'una aproximació axiològica o descriptiva, que poden oposar cultura i societat o cultura i natura respectivament.

Les diferents descripcions de la cultura reflecteixen diferents fonaments teòrics de pensament. Tot i això, sol incloure la tecnologia, l'art i les humanitats, un patró de tipus de coneixement preferent, tradicions, creences i conductes que depenen d'un determinat pensament simbòlic i el conjunt d'actituds, valors, objectius i pràctiques que caracteritzen a una organització, grup o societat. Alguns autors reivindiquen un universal cultural. En algunes societats, es contraposa una anomenada "alta cultura" amb la cultura popular.
Segons el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, la cultura ha de ser considerada com un bé públic i com un bé preferent
 
Les habilitats socials: 

són totes aquelles maneres de fer o de comportar-se, verbals i no verbals, que serveixen per afavorir les relacions interpersonals. La majoria de les vegades són verbals, ja que utilitzem el llenguatge oral i/o escrit per comunicar-nos, però també poden ser no verbals, ja que, sovint, ens comuniquem amb el llenguatge corporal (els gestos, la mirada,…)
Així doncs, es poden anomenar com habilitats socials, les següents conductes (entre d'altres):

• Saber escoltar
• Saber demanar un favor
• Saber donar les gràcies
• Saber elogiar el que està ben fet
• Saber disculpar-se per alguna cosa mal feta
• Saber presentar una queixa
• Saber posar-se d'acord amb qui s'està en desacord
• Saber expressar els sentiments
• Saber rebre una crítica
• Saber dir que no
• Resolució de conflictes

La sostenibilitat:

és un concepte econòmic, social i ecològic complex entorn de les relacions entre les societats i el medi ambient. Pretén ser una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer. És sovint una qüestió controvertida. Va ser un dels eixos del Fòrum Universal de les Cultures, Barcelona-2004.
La sostenibilitat consisteix a proveir el millor possible avui sense posar en perill els recursos de demà, és a dir, exactament evitar el que la cultura popular en castellà anomena pan para hoy y hambre para mañana (pa per avui, fam per demà), aplicat en el sentit més ampli i a tota mena de recursos: econòmics, materials, humans, socials i ambientals. L'Informe Brundtland de 1987 ho defineix tècnica i oficialment com a «satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures.»
En economia, el creixement sostenible consisteix en augments d'ingressos actuals tals que es puguin mantenir al llarg del temps sense comprometre els futurs. Per exemple, una inversió que permet produir més, i per tant fermés negoci i vendre més en principi seria sostenible. Un exemple d'ingressos no sostenibles són els obtinguts ràpidament per la venda d'empreses, ja que després no es pot guanyar diners amb elles, i en general la venda o supressió de recursos materials o humans, pel mateix motiu, o d'un local necessari si després s'ha de llogar més car.

Cooperació:

és la posada en comú de mètodes per assolir uns objectius que satisfacin les necessitats del col·lectiu. En la cooperació l'èxit d'un depèn sempre i en tota manera de l'èxit dels altres, es treballa unint esforços i aprofitant els diferents talents de cada integrant del grup, i es diferencia de la competència en el fet que en aquesta es treballa de forma independent i isolada per tal d'assolir un objectiu abans que ho faci un altre individu.
Tanmateix, la cooperació pot ser forçada o voluntària, i en conseqüència els individus o els grups poden acabar cooperant encara que no tinguin res en comú. Exemples d'això es poden trobar en el comerç, en les batalles militars, en els llocs de treball, a les escoles, a les presons i en general en totes aquelles institucions de les que els individus, de forma voluntària o obligada, formen part.

Municipalisme?

El municipalisme és una idea d’organització política basada en institucions d’assemblea de veïns que, practicant la democràcia directa, s’organitzarien en un sistema de municipis lliures o comuns com a alternativa a l’estat centralitzat.
A Espanya, el municipalisme té els seus orígens polítics al segle XIX i en la tradició republicana i anarquista. Van ser polítics com Pi i Margall, president de la Primera República, o Fernando Garrido, que van contribuir a la política espanyola aquesta forma de govern vinculada a la participació ciutadana. Pi i Margall va desenvolupar la teoria de la descentralització federal amb l’objectiu d’incloure tots els estrats socials. El compromís municipalista, un document elaborat el 2014 per l’Observatori Metropolità, explica amb detall el desenvolupament històric del federalisme a Espanya i la descentralització territorial i l’administració democràtica, en un procés coordinat per Pi i Margall i destinat a “unir-se en la diversitat”. Pi i Margall van desenvolupar la teoria de la descentralització federal amb la finalitat de cobrir totes les esferes socials: el federalisme no era només una descentralització territorial i una administració democràtica, per a Pi i Margall, l’autonomia va sorgir d’un pacte dirigit a “unir en la diversitat”.


Espeleològia 

(del grec spelaion (cova) i logo (tractat)) és la ciència que estudia les coves, grutes o altres fenòmens càrstics, des de diferents punts de vista; formació, constitució, característiques físiques, formes de vida i evolució al llarg del temps. També s'anomena així l'exploració de les coves i avencs, activitat esportiva per a la qual cal un equipament tècnic adient i sovint certa preparació en escalada i submarinisme.

La història local:
 
és l'especialitat de la ciència històrica que pren com a objecte el passat d'una localitat.
És una de les més antigues, ja que des de l'origen de la història en la localitat grega, es privilegia pels historiadors la referència a la seva polis pròpia. La història de Roma, des dels primitius anals, no deixa de ser una història urbana local que s'expandeix amb les conquestes territorials fins a ser la història d'un Imperi. En l'Edat Mitjana, molts cronistes eclesiàstics o civils (sobretot si no escrivien des d'una cort important, que eren els que van compondre els grans corpus cronístics protonacionales), solien prendre una perspectiva local, de vegades fins i tot de petits nuclis rurals (moltes vegades monàstics) , en el reflex dels esdeveniments, el que no impedia que reflectissin també els fets més transcendents que arribaven al seu coneixement. L'Edat Moderna no va canviar aquesta situació, excepte en una cosa fonamental: la multiplicació de la producció d'aquest tipus d'històries locals, i que moltes d'elles arribessin a la impremta, amb més o menys difusió. Les pràctiques arxivístiques es van anar fent cada vegada més sistemàtiques, i això va produir una major continuïtat en les fonts que s'han conservat. També la història té moltes fonts com les artístiques i audiovisuals.
Des de la renovació de la metodologia històrica de mitjan el segle XX, privilegiant la història econòmica i social, es pretén rescatar la història local de el pur costumisme i elevar-la a una categoria superior, no només com a subministradora d'informació per als enfocaments més globals, sinó com a laboratori de noves ideas.1 Enfocaments com la microhistòria posen en l'àmbit local un interès especial.
Dins de les especialitats històriques que limiten espacialment el seu objecte, estaria per sota de la més comuna Història nacional, encara que té una justificació equivalent en la molt abundant disposició de fonts documentals.

Hi ha persones mentores als municipis de St Just Desvern
https://independent.academia.edu/JuliOchoa  i Sta Coloma de Cervelló.

Bomber 


Animacio sociocultural

Segons la UNESCO (1982),  l'animació sociocultural (ASC) es pot definir com el conjunt de  pràctiques es socials que tenen com a finalitat estimular la iniciativa i la
participació de les comunitats en el procés del desenvolupament ppropi i
en la dinàmica global de la vida sociopolítica en què estan  integrats.
Drets humans


Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna . Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'ètnia la nacionalitat o qualsevol altra circumstància de l'individu en qüestió.
D'ençà a finals del segle xviii es comença a concretar que els drets humans són inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, limitats, canviats o venuts i tan sols poden ser assegurats o violats.
De forma legal, els drets humans queden recollits en l’ordenació legal de molts països, així com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la Declaració Universals dels Drets Humans. A més, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base ètica i moral al voltant de la qual es pretén construir l'ordre geopolític de la societat moderna, al marge de qualsevol altra consideració legal.
Els drets humans són i han estat objecte d'estudi per part de diversos corrents filosòfics i polítics al llarg de la història, com el drets natural,  el racionalisme o el positivisme.
 

La gerontologia
(del grec Geron, «home vell» i logos, «estudi», «tractat») és la ciència que es dedica a estudiar els diversos aspectes de la vellesa i l'envelliment d'una població, com ara els biològics, psicològics, socials, econòmics i culturals. 

D'altra banda, comprèn les necessitats físiques, mentals i socials, com són abordades per les institucions -governamentals i no governamentals- que atenen i l'envelliment d'una població.

 

A més, la gerontologia és l'estudi del procés d'envelliment dels individus i les poblacions, a nivell individual, des d'una perspectiva integral i concep l'envelliment des de la concepció fins a la mort considerant les dimensions: biològica, psicològica, social, espiritual, cultural, econòmica, ecològica, recreativa, ocupacional o productiva, educativa, cognitiva, sexual, legal i sanitària. 

 

A nivell poblacional correspon a l'estudi dels diferents grups d'edat segons el perfil demogràfic, el perfil epidemiològic, els factors determinants i de risc de la salut, les polítiques públiques, entre d'altres.

 

La gerontologia quan s'enfoca a l'etapa de la vellesa, en els aspectes biològics es coneix com a biogerontologia i si és en els aspectes psicològics és psicogerontologia. Mentre que la geriatria, és una branca especialitzada de la medicina que atén les malalties de la vellesa.

 

Diversos factors expliquen el desenvolupament recent d'aquest tipus de preocupacions. En primer lloc, la importància incrementada que ha pres l'envelliment de la població. A això se sumen les condicions de vida actuals de les persones grans que, a diferència del que passava anteriorment, el més corrent és que ja no conservin uns vincles familiars tan estrets amb la família; d'aquest aïllament resulta la necessitat de preocupar-se per la seva autonomia econòmica i pels diferents problemes vinculats a l'estat de solitud creixent en l'edat en què es troben.

 

La gerontologia intervé i estudia en diversos camps:

Biologia de l'envelliment

És l'àrea de la gerontologia que compren la comprensió dels processos biològics 

relacionats amb l'envelliment. Els temes inclosos en aquesta àrea comprenen la 

hormesi, els antioxidants, les cèl·lules de tija, els radicals lliures, les dietes, 

la immunologia i els telòmers. El tractament i l'estudi d'aquests aspectes 

generalment són a càrrec de metges geriatres, però els gerontòlegs no han de ser

 poc curosos en les seves tasques d'avaluació i presa de decisions.

Clínica

Correspon a l'àrea de la gerontologia en un sector de salut que estudia els 

aspectes mèdics de l'envelliment i la vellesa, així com els problemes psicològics, 

funcionals i socials després de fer proves de valoració gerontològica integral 

detectant síndromes geriàtriques que poden entorpir els tractaments d'altres 

especialitats. En aquesta àrea el gerontòleg treballa de la mà amb el geriatre i 

altres professionals de la salut en un primer, segon i tercer nivell hospitalari.

És molt important fomentar el bon tracte a les residències de gent gran que 

per una banda fomenti l'atenció centrada en la persona i de l'altra previngui 

el maltractament o abús a les institucions.

Educativa

Des que Otto Friedrich Bollnow el 1962 ideés el terme de Gerontologia Educativa,

 com la teoria de l'educació de la gent gran, aquesta àrea ha experimentat un 

gran auge, de manera que avui, se’ns presenta, com un camp d'intervenció social

 molt prometedor. Només de la necessitat d'una Gerontologia Educativa sorgeix la

 possibilitat d'una Educació Gerontològica.3 Ara bé, la simple adjectivització del 

que és educatiu no ens condueix a res, sobretot quan l'educació té alhora no 

només un objectiu social sinó uns condicionants socials . Per tant: l'acció educativa

 en gent gran ha de centrar-se en processos d'ensenyament-aprenentatge s'ha de

 fer en un medi social no només per a la consecució del seu propi objectiu sinó per

 a la seva pròpia posada en acció.

La praxi educativa en aquest col·lectiu és de caràcter principalment educatiu i 

s'han de centrar en un aprenentatge significatiu on la persona gran posi en joc 

les seves habilitats, capacitats i història de vida.

 

Social

Estudia el lloc i la participació de la persona gran en societat i com aquesta afecta

el procés d'envelliment. Sobre això, el professional de la gerontologia social ha 

de tenir en el seu haver acadèmic matèries com sociologia de l'envelliment, 

treball social, estadística, musicoteràpia, psicogerontologia, teràpia ocupacional. 

Aquest professional emfatitza en la pràctica en aspectes de recreació, avaluació 

de les activitats diàries de l'ancià, polítiques d'inserció als diversos estrats socials. 

Tenint com a principal objectiu el manteniment de l'envelliment dins del si familiar. 

Aquest últim és el veritable receptacle de cures preventives i suport per a la millor

 qualitat de vida a edats tardanes. Tot i això, no sempre els familiars estan en 

condicions de proveir-lo a l'envelliment d'aquestes cures. Per això el procés 

d'institucionalització, és a dir, l'ingrés als coneguts com a asils, unitats geriàtriques 

o geront geriàtriques, unitats de llarga estada, entre d'altres; es presenta com una 

alternativa. 

Aquesta situació juntament amb l'envelliment de la població a nivell mundial fan

 del professional de la gerontologia social un veritable baluard en la lluita per les 

millors condicions de vida per als ancians.

La gerontologia social és la branca de la gerontologia que s'encarrega del 

desenvolupament de la investigació sobre les diverses problemàtiques socials 

relacionades amb la vellesa, així com del disseny i l'aplicació d'accions tendents 

a assolir el benestar de l'ancià en el context social incidint sobre aspectes 

econòmics , protecció social, habitatge, educació per a la vellesa, interacció ancià 

familiar-comunitat i institucionalització, entre altres. 

Té dos components essencials: investigació i treball comunitari, 

amb un èmfasi accentuat en l’àrea preventiva.

 La investigació és teòrica i diagnòstica, aporta elements a la pràctica 

gerontològica social, que es canalitza a través del disseny i l'aplicació de polítiques

 i programes. Els resultats obtinguts en l'avaluació i el seguiment a la pràctica tornen a nodrir el cos de recerca, que obté així nous elements d'estudi. Es forma així un circuit de coneixement que enllaça 

permanentment la teoria i la pràctica gerontològica.

Ambiental

La gerontologia ambiental és una àrea de coneixement de la Gerontologia 

que té per objectiu conèixer, analitzar, modificar i optimitzar la relació entre la 

persona que envelleix i el seu entorn fisicosocial, des de perspectives i 

enfocaments interdisciplinaris, que abasten diferents disciplines com la 

psicogerontologia, geografia de l'envelliment, urbanisme, arquitectura i 

disseny accessible, política social, treball social, sociologia, teràpia ocupacional i 

altres ciències afins.

VEURE EDUCACIÓ, GÈNERE, HUMANITATS, PER ALTRES TEMES VINCULATS