RECULL DE TEMES QUE S'OFERTEN
Es mostren els temes dels que tenim persones Sèniors disposades a fer el mentoratge de treballs de recerca.
Atès que la temàtica és molt amplia per poder tenir coneixement de tot, es concreta en quins aspectes hi ha aquest coneixement de manera que permeti poder concretar i centrar el treball que calgui fer.
A mesura que hi hagi persones amb altres coneixement s'aniran incorporant a l'apartat corresponent.

SOCIETAT

Considerant la complexitat d’aquest camp de coneixement les persones mentores ofereixen el seu coneixement i experiència en aspectes que poden afavorir una aproximació més concreta i a la vegada guiar les demandes que fa l’alumnat que, lògicament, tenen una visió molt amplia i genèrica o massa puntual..
Es  concreten en els següents aspectes en els que poden acompanyar per tal d’aprofundir en el seu treball de recerca.
 
Industrialització: 

S’analitza el canvi d’una societat artesanal, on els productes s’elaboraven manualment o amb eines en petits tallers, a una societat industrial amb la utilització de les màquines i l’aparició de les fàbriques. Els canvis que aquesta nova forma de producció genera a la societat: l’especialització i la divisió del treball.

Moviment obrer: 

Amb la industrialització es configuren noves formes d’organització dels treballadors de les industries. El moviment obrer com a motor de canvi de la societat i de les relacions entre les diferents persones.

Migracions:

Què porta a una persona o família deixar el lloc on ha viscut sempre per anar a un altre indret?. Quins canvis suposen tant pels immigrants com per les persones que els reben? Quines polítiques hi ha al darrera?.

Hª associacions: 

L’aparició de l’associacionisme com a dinamitzadores de la societat i agents de canvi.

Món rural:  

Passat, present i futur del món rural. Les necessitats de la gent que hi treballa (agricultors, ramaders, pesquers, forestals...), noves formes d’organització de les explotacions. Què li demana la societat actual cada vegada més conscient de la necessitat de preservar el medi i de la qualitat dels aliments?.

La dona. Hª dones:

Moltes vegades el paper de les dones en els diferents àmbits ( política, cultura, art...)ha passat desapercebut, quines són les causes?, quins interessos hi ha al darrere? Dones que han tingut un paper rellevant i influent en el seu camp.

Cooperació ONG/educació:

El paper de les ONG com agents que promouen i acompanyen en la millora i la transformació de poblacions més vulnerables, afavorint  la seva educació i a l’hora contribuir a la conscienciació d’una societat més justa en les societats més desenvolupades.

H. Fundació Marianao: 

Coneixerem la Fundació Marianao de Sant Boi de Llobregat i quins projectes socioeducatius desenvolupa.

Pessebrisme: 

El pessebre com a tradició arrelada a la cultura catalana.

Viatges Catalunya i Espanya:

Es descobreix diferents maneres de viatjar, que permeten un coneixement del país i de la seva gent.

Associonisme veïnal i moviments socials:

Es mostra d'apropo .el paper de l’associacionisme veïnal i dels moviments socials com a elements reivindicatius de la millora de les condicions de vida dels ciutadans.

Cinema: 

Es proposa veure el cinema com un art que ens permet analitzar la història, la literatura, les formes de vida i  de pensament És a través del cinema que també podem conèixer la història i la societat.

Dona i Universitat:

Politica local:

L’ajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) és la institució local que té per funció el govern i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi. Actualment té caràcter electiu. L'edifici que és la seu d'aquest govern sovint també es denomina com casa del poble, casa de la vila, casa de la ciutat, casa consistorial, casa del comú o paeria.
Durant l'època medieval i moderna, en diverses poblacions dels Països Catalans la corporació local s'anomenava comú, universitat, paeria o batllia. És per aquest motiu que encara avui en dia algunes d'aquestes designacions continuen emprant-se. Per exemple: paeria a Lleida i Cervera i comú a Andorra.


Dictadura franquista:

Estudi del període que es coneix com dictadura de Franco o franquista -o règim de Franco o franquista-9 al període de la història contemporània d'Espanya corresponent amb l'exercici pel general Francisco Franco de la prefectura de l'Estat i amb el desenvolupament del franquisme; és a dir, des de la guerra civil espanyola (1936-1939) fins a la seva mort i successió en 1975.nota 3 La seva àmplia dimensió temporal i la marcada presència del propi Franco en tota ella fa que sovint s'utilitzi per designar-la l'expressió era de Franco.

Xarxes ciutadanes:

Una xarxa ciutadana és un ambient telemàtic que es proposa promoure i afavorir la comunicació, la cooperació, els intercanvis, l'organització i l'accés a les noves tecnologies de la informació a tots els ciutadans i associacions que constitueixen una comunitat local i, alhora, obrir aquesta comunitat local a la comunicació via xarxa amb la resta del món.
Es parteix de la base del dret de la ciutadania telemàtica i es caracteritza, respecte a altres iniciatives telemàtiques, pels següents elements:
  • els continguts estan creats pels adherits
  • comunicació bidireccional entre tots els actors que en formen part
  • facilitat d'ús i/o iniciatives de suport i formació per garantir l'efectiu accés a tothom
  • economicitat en l'accés, utilització i material necessari
  • el seu caràcter no anònim, amb el ple reconeixement dels actors participants
Sociologia

La sociologia és la ciència general de la societat[1] i, per tant, la més fonamental de les ciències socials. Estudia la realitat social contemporània com el producte d'una sèrie de processos històrics que anomenem, en conjunt, modernitat, i que inclou la creació de l'estat liberal, les revolucions científica i industrial, el nacionalisme, el moviment obrer, el colonialisme i la descolonització, la globalització, i el neoliberalisme, entre d'altres. Se centra en aspectes com la política, el gènere, la raça, la ciència i la tecnologia, el crim i la desviació, o el treball. És difícil, no obstant, elaborar una definició tècnica de la sociologia, ja que com a disciplina es va originar i desenvolupar en el context dels mateixos processos històrics que estudia i, aleshores, és un corrent de pensament en constant evolució.

Desigualtat de la dona

La desigualtat de gènere és un tipus de desigualtat social per raó de gènere o de sexisme. Una de les seves expressions és la discriminació sexual. Està molt vinculada a l'accés a l'educació per part de les dones, tant a l'escola com la llar o l'empresa. Existeix a tot el món. A les societats democràtiques capitalistes actuals se suposa que la dona i l'home són iguals davant la llei, però a la pràctica en general no ho són. La forma per excel·lència de domini de l'home sobre la dona s'hi desenvolupa mitjançant la divisió sexual del treball i la discriminació retributiva. També es reflecteix en la menor presència de les dones en àmbits que encara són majoritàriament masculins, com la política i la cultura.[1][2]
La desigualtat de gènere, sumada al típicament patrialcal ús de la força com a manera de resoldre conflictes i manifestació de poder, adoba el terreny, especialment a la infància, perquè persones adultes participin com a víctimes o agressores en les seves relacions afectives, i en particular per a la violència de gènere.[3]
La diferència sexual per si mateixa no és raó de desigualtat, el seu contrari és la uniformitat mentre que la desigualtat s'oposa a la igualtat de drets i valoració, si cal malgrat el fet de ser diferents.
La desigualtat de gènere es manifesta, entre d'altres, en la cultura de la violació, discriminació salarial, efectes com el sostre de vidre o el terra enganxós, biaix de gènere a la Viquipèdia, taxa a les dones, síndrome de la barrufeta, estereotips i rols de gènere, etc.


Emoció i societat

"Estudiar, des d'una perspectiva interdisciplinària, la construcció social de les emocions i sentiments relacionant-les amb les principals dimensions de l'estructura social, com ara la classe, el gènere i les categories d'edat. Es considera, al mateix temps, l'existència d'interrelacions entre les diferents dimensions estructurals d'una manera tal que les diferents categories es fraccionen internament per raó de la interconnexió entre cadascuna de les dimensions estructurals i les restants dimensions. En tercer lloc, atès el creixent impacte dels processos de globalització, no es pot mantenir la pretensió que "societat" i "estructura social" son conceptes equiparables a nació-estat. Cal ampliar la visió de l'estructura social i de la seva relació amb la subjectivitat no tan sols a nivell local, sinó també a escala global, ja que la intensificació dels moviments de persones, mercaderies i capitals força a fer una revisió del mapa conceptual i la perspectiva a utilitzar".