Considerant la complexitat d’aquest camp de coneixement les persones mentores ofereixen el seu coneixement i experiència en aspectes que poden afavorir una aproximació més concreta i a la vegada guiar les demandes que fa l’alumnat que, lògicament, tenen una visió molt amplia i genèrica o massa puntual..
Es concreten en els següents aspectes en els que poden acompanyar per tal d’aprofundir en el seu treball de recerca.
Emprenedoria:
Aquest tema tant popular i surt per tots els mitjans de comunicació i fins i tot es proposa a l’escola. Implica unes informacions i la comprensió de processos per tal de poder actuar de forma lògica.
Món d’empresa:
Normalment el coneixement que es té del’empresa és molt general o pot ser de proximitat per raons familiars o veïnals. En aquest cas es proposa una anàlisi dels diferents aspectes que comporta aquest món i la seva importància, Això permetrà poder enfocar millor el treball de recerca.
Empresarials:
Amb aquest tema s’aprofundeix en els aspectes de formació que comporten la planificació d’una empresa.
Recursos humans:
En totes les institucions hi ha un departament que té com a objectiu la planificació del personal i recursos que pot tenir l’empresa o institució. Perfils laborals, personals, ofertes de treball, drets laborals, formació necessària i tot un món interessant per comprendre la part humana de l'empresa.
Consultoria, Headhunting, Selecció de Personal, Formació, Treball Temporal i Outsourcing)
Organització empresarial. Comercialització de Serveis. Control de Gestió
Enginyer Industrial especialitat Organització Industrial
Estratègia Empresarial, Habilitats Directives, Supply Chain, Control de Gestió i Desenvolupament de Negoci. Resolució de situacions empresarials conflictives, desenvolupament de persones i equips en companyies de diferents sectors i activitats empresarials.
Logística:
En l’àmbit empresarial la logística cobreix la gestió i la planificació de les activitats dels departaments de compres, producció, transport, emmagatzemant, manteniment, distribució.
Gestió de projectes:
Qualsevol proposta o projecte implica un procés tant en el moment en que es solicita com de la manera que s’ha d’explicar el procés, recursos, calendari, accions i resultats. Cal justificar tot el que es fa d’acord amb la demanda que s’ha fet per poder aconseguir el projecte.
Gestió industrial:
El disseny d'una empresa ha de tenir una sèrie de coneixements en diverses àrees que puguin garantir que les condicions d'existència de la mateixa es podran desenvolupar en el temps. La més important de totes és potser determinar si l'activitat duta a terme podrà ser rendible en diferents contextos propis de l'economia. En aquest sentit, la gestió empresarial s'enfocarà una estratègia de desenvolupament que possibiliti un creixement en funció dels resultats obtinguts. Implica considerar detingudament els diferents passos que s'han de dur a terme des de l'inici d'una entitat d'aquestes característiques de manera que l'exposició sigui la mínima possible, fent que hi hagi diferents etapes de desenvolupament en funció de la inserció que s'aconsegueixi en el mercat . En aquest punt, considerar a la competència ia la demanda per a un determinat bé i servei serà fonamental, en la mesura que aquesta circumstància donarà compte dels preus que s'hauran de mantenir i en conseqüència els costos que es podran afrontar.
Direcció de projectes:
Reconèixer totes les àrees i processos de gestió relacionats amb els projectes en una organització i comprendre la seva funció i el valor que aporten des d’una visió global.
Identificar els elements clau per definir el marc general d’un potencial projecte, desenvolupar un pla de projecte complet i aplicar els processos i tècniques necessàries per portar a terme el seu seguiment, control i tancament.
Gestió d’entitats sense lucre:
Una organització sense ànim de lucre (OSAL) o organització no lucrativa (ONL) és una organització que té com a objectiu primari donar suport a un aspecte d'interès públic o privat sense propòsits comercials. N'hi ha que actuen en camps tan diversos com l'art, la caritat, l'educació, la llengua, la política o la recerca científica.
La majoria d'organitzacions no governamentals (ONG) són també organitzacions sense ànim de lucre. Una bona part de les organitzacions sense ànim de lucre, configuren l'anomenat Tercer sector, que gestiona els programes i/o serveis que atenen les necessitats socials de les persones o grups més vulnerables. En aquest sentit, les seves actuacions formen part dels programes de serveis socials
Seguretat Social:
La seguretat social, també anomenada assegurança social o previsió social, es refereix principalment a un camp de benestar social relacionat amb la protecció social o cobertura de les necessitats reconegudes socialment, com salut, vellesa i / o discapacitats.
L'Organització Internacional del Treball, en un document publicat el 1991 denominat "Administració de la seguretat social", va definir la seguretat social com:
La protecció que la societat proporciona als seus membres, mitjançant una sèrie de mesures públiques, contra les privacions econòmiques i socials que, de no ser així, ocasionarien la desaparició o una forta reducció dels ingressos per causa de malaltia, maternitat, accident de treball , o malaltia laboral, atur, invalidesa, vellesa i mort; també la protecció en forma d'assistència mèdica i d'ajuda a les famílies amb fills..
Medi ambient:
Un Sistema de Gestió Ambiental o (SGA) és un instrument de caràcter voluntari dirigit a empreses o organitzacions, que volen garantir un nivell de protecció delmedi ambient en la seva activitat. El seu objectiu és millorar el comportament ambiental de l'entitat, en àmbits com l'ús de recursos, les emissions a l'atmosfera, la generació de residus, entre d'altres.
Qualitat:
El control de qualitat és el conjunt de programes, tècniques i accions que es realitzen, ja siguin a través d'anàlisis, tests o altres eines de Control de gestiódisponibles per tal de detectar defectes existents en productes, processos o serveis.
Un cop recollida tota la informació possible, el control de qualitat es basa en l'anàlisi i interpretació de dades per assegurar que els productes o serveis finals estiguin dissenyats i es produeixin per tal de satisfer els requisits i especificacions demandades per tots els usuaris, i no només l'usuari final.
A partir del moment en què l'oferta supera la demanda és quan el terme "qualitat" pren protagonisme davant la producció, ja que el client té on escollir. Cal destacar el procés d'autocontrol, el control per part dels operadors de les peces fabricades, que fomenta la sensació de responsabilitat, obté una millora de la qualitat i una disminució dels costos
Supply Chain:
Una cadena de subministrament és un sistema d'organitzacions, persones, activitats, informació i recursos implicats en moure un producte o servei del proveïdor al client. Les activitats de la cadena de subministrament impliquen la transformació de recursos naturals, matèries primeres i components en un producte acabat que es lliura al client final. En sistemes de cadena de subministrament sofisticats, els productes utilitzats poden tornar a entrar a la cadena de subministrament en qualsevol punt on el valor residual sigui reciclable. Cadenes de subministrament de vincle d'enllaços.
Industria farmaceútica:
La indústria farmacèutica és el sector dedicat al desenvolupament, la fabricació i la preparació de productes químicsutilitzats per prevenir o tractar malalties. Algunes empreses del sector fabriquen productes químics farmacèutics a granel (producció primària) i totes els preparen per a l'ús mèdic mitjançant mètodes coneguts col•lectivament com a producció secundària. Els processos de producció secundària, altament automatitzats, inclouen la fabricació de fàrmacs dosificats, com ara comprimits, càpsules o sobres per a l'administració oral, solucions injecctables, òvuls i supositoris.
Els preparats tenen diferents formes farmacèutiques i poden ser xuclats (caramels), ingerits per via oral (xarops), administrats en forma d'inhalacions amb aerosols dosificats, de gotes pel nas, les orelles o els ulls i aplicats a la pell en forma de cremes, pomades i locions. Algunes empreses també fabriquen anestèsics i mitjans de contrast utilitzats per visualitzar estructures corporals mitjançant rajos X o ressonància magnètica nuclear (RMN).
Projectes industria química:
La indústria química comprèn les empreses que produeixen industrialment productes químics. Aquestes empreses treballen en l'extracció i processament de les matèries primeres(petroli, gas natural, aire, aigua, metalls i minerals), per a transformar-les en altres substàncies de naturalesa diferent. Actualment a l'economia central del món modern es produeixen uns 70.000 productes diferents.
Administració i direcció d'empreses:
té com a matèria d'estudi els temes que van des de l'
economia general i el
dret mercantil, fins a les principals àrees funcionals de la
gestió empresarial com les
finances,
mercadotècnia (màrqueting),
recursos humans, operacions, estratègia empresarial, etc. i totes les àrees relatives a la
ciència administrativa.
Màrqueting:
és el procés social i administratiu pel qual els individus i els grups satisfan les seves necessitats al crear i bescanviar béns i serveis, segons
Philip Kotler (considerat per alguns "pare del màrqueting").
El màrqueting, en definitiva, és un procés de planificació del
producte, preu, distribució i promoció de béns, serveis o idees, i l'execució i control d'aquesta planificació perquè el bescanvi sigui satisfactori tant per al consumidor com per l'
empresa o organització. Cerca la satisfacció del consumidor combinant les següents normes o instruments: producte, preu, distribució i promoció (
publicitat, venda directa,
promoció de vendes,
relacions públiques, propaganda, etc.).
Branding:
És un anglicisme emprat en màrqueting que fa referència al procés de fer i construir una marca (en anglès, brand equity) mitjançant l'administració estratègica del conjunt total d'actius vinculats en forma directa o indirecta al nom i / o símbol (logotip) que identifiquen la marca influint en el valor de la marca, tant per al client com per a l'empresa propietària de la marca.
Comerç exterior:
Es defineix com a comerç internacional, comerç exterior o comerç mundial al moviment que tenen els béns i serveis a través dels diferents països i els seus mercats. Es realitza utilitzant divises i està subjecte a regulacions addicionals que estableixen els participants en l'intercanvi i els governs dels seus països d'origen. En realitzar operacions comercials internacionals, els països involucrats es beneficien mútuament en posicionar millor els seus productes, i ingressar a mercats extranjeros.1
Les economies del comerç exterior es denominen economies obertes. Aquest procés d'obertura externa es va iniciar fonamentalment en la segona meitat del segle XX, i de forma espectacular a la dècada de 1990, en incorporar-les economies llatinoamericanes, d'Europa de l'Est i l'orient asiàtic. Cada vegada hi ha més interrelació entre el que passa en els mercats internacionals i el que passa en l'economia d'un país determinat.
La negociació col·lectiva
D'acord a l'Organització Internacional del Treball (OIT), la negociació col·lectiva és el procés voluntari que es porta endavant entre associacions de treballadors (generalment, encara que no sempre, reunits a través d'un sindicat o grup de sindicats) i associacions d'ocupadors. 1 Les associacions poden formar-se a nivell d'empresa, de sector, de regió i / o nacional. La finalitat de la negociació és arribar a un acord pel que fa a les condicions laborals aplicables a la generalitat dels treballadors de l'àmbit en el qual es circumscriu la negociació (contracte col·lectiu de treball). En ocasions, com a mesura de pressió per a la negociació i per fer complir els acords quan consideren que no han estat complerts, els treballadors poden acudir a la vaga. La negociació col·lectiva és una manifestació particular del diàleg social, i està considerat com un dret fonamental bàsic integrant de la llibertat sindical. A nivell internacional es troba garantit en el Conveni 98 i 154 de l'OIT. D'acord al presentat en Cahuc et al. (2014) 2, la importància de la negociació col·lectiva es mesura a través de la densitat sindical (que es defineix com el percentatge d'empleats que està afiliat a un sindicat) i la cobertura de la negociació col·lectiva (percentatge d'empleats coberts per a l' acord). En general, la primera és menor a la segona. La diferència entre les dues taxes s'explica en la majoria dels casos per diferències en el marc legal i institucional. En efecte, en alguns països els acords assolits en la negociació col·lectiva s'apliquen a tots els treballadors per igual (independentment si estan sindicalitzats o no), en aquests casos es solen veure taxes de densitat sindical menors (com per exemple a França i Espanya) . En tant, en països com Austràlia, Nova Zelanda i els Estats Units els acords s'apliquen només als treballadors sindicats, la qual cosa genera que la densitat sindical sigui més elevada.