RECULL DE TEMES QUE S'OFERTEN
Es mostren els temes dels que tenim persones Sèniors disposades a fer el mentoratge de treballs de recerca.
Atès que la temàtica és molt amplia per poder tenir coneixement de tot, es concreta en quins aspectes hi ha aquest coneixement de manera que permeti poder concretar i centrar el treball que calgui fer.
A mesura que hi hagi persones amb altres coneixement s'aniran incorporant a l'apartat corresponent.

ENGINYERIA

Enginyeria:

L'enginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia. En l'enginyeria s'utilitzen coneixements de les matemàtiques, les ciències naturals, i d'altres ciències, obtinguts a través de l'estudi, l'experiència i la pràctica, són aplicats amb criteri i amb consciència al desenvolupament de mitjans per a utilitzar econòmicament amb responsabilitat social i basats en una ètica professional, els materials i les forces de la naturalesa per a benefici de la humanitat. Les persones que es dediquen a ella reben el nom d'enginyeres.
L'American Engineers' Council for Professional Development (ECPD, el predecessor de l'ABET) defineix l'"enginyeria" com:
«L'aplicació creativa dels principis científics per a dissenyar o desenvolupar estructures, màquines, aparells, o processos de fabricació, o treballs que els utilitzen sols o combinats, o per a construir o operar amb aquests amb total coneixement del seu disseny; o per a preveure el seu comportament en condicions de funcionament específics; tot respecte de la funció pretesa, l'economia de l'operació i la integritat de la vida i la propietat.»
En els estudis des del punt de vista de l'enginyeria són vàlids alguns mètodes que no ho són als científics, ja que busquen l'obtenció de resultats reals, i es poden permetre aproximacions, valoracions segons l'experiència i aplicacions de diversos mètodes i coneixements (científic, experimental, etc.). Són molt importants els ordres de magnitud, per exemple, i el plantejament de preguntes i de respostes, ja que l'objectiu no és aconseguir el major nombre de xifres decimals d'un resultat sinó una solució a un problema real no plantejat científicament, i que pot tenir per resposta, per exemple, un "sí".
 
Telecomunicacions:

Una telecomunicació és tota transmissió i recepció de senyals de qualsevol naturalesa, típicament electromagnètiques, que continguin signes, sons, imatges o, en definitiva, qualsevol tipus d'informació que es vulgui comunicar a certa distancia.1
Per metonímia, també es denomina telecomunicació (o telecomunicacions, indistintament) nota 1 a la disciplina que estudia, dissenya, desenvolupa i explota aquells sistemes que permeten aquestes comunicacions; de forma anàloga, l'enginyeria de telecomunicacions resol els problemes tècnics associats a aquesta disciplina.
Les telecomunicacions són una infraestructura bàsica del context actual. La capacitat de poder comunicar qualsevol ordre militar o política de forma gairebé instantània ha estat radical en molts esdeveniments històrics de l'Edat Contemporània -el primer sistema de telecomunicacions modern apareix durant la Revolució Francesa-. Però a més, la telecomunicació constitueix avui dia un factor social i econòmic de gran rellevància. Així, aquestes tecnologies adquireixen una importància com la seva utilitat en conceptes de la globalització o la societat de la informació i del coneixement; que es complementa amb la importància de les mateixes en qualsevol tipus d'activitat mercantil, financera, borsari o empresarial. Els mitjans de comunicació de masses també es valen de les telecomunicacions per compartir continguts al públic, de gran importància a l'hora d'entendre el concepte de societat de masses.
La telecomunicació inclou moltes tecnologies com la ràdio, televisió, telèfon i telefonia mòbil, comunicacions de dades, xarxes informàtiques o Internet. Gran part d'aquestes tecnologies, que van néixer per satisfer necessitats militars o científiques, ha convergit en altres enfocades a un consum no especialitzat anomenades tecnologies de la informació i la comunicació, de gran importància en la vida diària de les persones, les empreses o les institucions estatals i polítiques.

Telemàtica:

Encara que usualment s'empra la concepció simplista de la Telemàtica com la mera aplicació de les telecomunicacions i de la informàtica sobre la transmissió d'informació a llarga distància, la Telemàtica inclou en realitat un camp més ampli i engloba l'estudi, disseny, gestió i aplicació de les xarxes i serveis de comunicacions, per al transport, emmagatzemament i processament de qualsevol tipus d'informació (dades, veu, vídeo, etc.), incloent així, els següents plans:
  • El pla d'usuari, on es distribueix i processa la informació entre les aplicacions d'usuaris finals
  • El pla de senyalització i control, on es distribueix i processa la informació de control del mateix sistema, i la seva interacció amb els usuaris.
  • El pla de gestió, on es distribueix i processa la informació d'operació i gestió del sistema i els serveis.
Cadascun d'aquests plans s'estructura en subsistemes denominats entitats de protocol, que al seu torn s'ubiquen segons la seva funcionalitat en diversos nivells. Aquests nivells són agrupacions de funcionalitat, i segons el model d'Interconnexió de Sistemes Oberts (OSI) de l'Organització Internacional per a l'Estandardització (ISO) es componen de: nivell físic, nivell d'enllaç, nivell de xarxa, nivell de transport, nivell de sessió, nivell de presentació i nivell d'aplicació.

Enginyeria de l’Energia:

Dóna una clara visió de l'energia: eficiència, estalvi, gestió, generació, elements i mercat energètic. Formació en recursos energètics; emmagatzematge d’energia; gestió energètica; ordenació dels sectors energètics; integració energètica; generació, transport i distribució d'energia, i control de sistemes energètics. Aprendràs a analitzar els criteris de sostenibilitat, eficiència global i ètica professional que han de permetre a particulars, empreses i institucions implementar polítiques energètiques d'estalvi i racionalitat en l'ús de l'energia. Així mateix, coneixeràs en profunditat, a més de les energies convencionals, les renovables: eòlica, solar, tèrmica, fotovoltaica, biomassa, geotèrmica, mini hidràulica, biogàs, biocarburants, hidrogen o cèl·lules de combustible, entre d’altres.
 
Comunicació multimèdia:

Multimèdia és un sistema que utilitza més d'un mitjà de comunicació al mateix temps en la presentació de la informació, com el text, la imatge, l'animació, el vídeo o el so. Podem qualificar de multimèdia, a més a més, els mitjans, electrònics o d'altra mena, que permetin presentar i emmagatzemar contingut multimèdia. El concepte de multimèdia interactiu fa referència a quan l'usuari té control sobre la presentació del contingut, és a dir, llibertat d'escollir què vol veure i quan ho vol veure. La presentació lineal, en canvi, obliga l'usuari a visualitzar els continguts de manera preestablerta. Quan s'utilitza el terme en l'àmbit de la informàtica, es refereix a l'ús del software i hardware per emmagatzemar i presentar continguts, generalment combinant text, imatges fixes, so i vídeo. Aquestes darreres aplicacions tecnològiques són les que realment han fet popular aquest terme.

Informàtica:

La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. En el que avui dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenvolupat durant la història per donar suport i potenciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre aquestes màquines cal destacar l'ordinador.
 
En la informàtica hi convergeixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i les metodologies pel desenvolupament de programari, així com els tòpics selectes d'electrònica. S'entén per informàtica la unió sinèrgica del còmput i de les comunicacions.
La informàtica s'utilitza en múltiples tasques, per exemple en l'elaboració de documents, en el control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigilància, en el desenvolupament de jocs, etc.

Intel·ligència artificial (IA):

és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.
Determinar si un ordinador realment es comporta de manera intel·ligent és complex. “És fer que una màquina es comporti d'una manera que seria considerada intel·ligent en un ésser humà."

Enginyeria genètica: veure biociències

Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Si continua navegant, accepta la seva instal·lació i el seu us. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de cookies