RECULL DE TEMES QUE S'OFERTEN
Es mostren els temes dels que tenim persones Sèniors disposades a fer el mentoratge de treballs de recerca.
Atès que la temàtica és molt amplia per poder tenir coneixement de tot, es concreta en quins aspectes hi ha aquest coneixement de manera que permeti poder concretar i centrar el treball que calgui fer.
A mesura que hi hagi persones amb altres coneixement s'aniran incorporant a l'apartat corresponent.

PSICOLOGIA

Considerant la complexitat d’aquest camp de coneixement les persones mentores ofereixen el seu coneixement i experiència en aspectes que poden afavorir una aproximació més concreta i a la vegada guiar les demandes que fa l’alumnat que, lògicament, tenen una visió molt amplia i genèrica o massa puntual..
Es  concreten en els següents aspectes en els que poden acompanyar per tal d’aprofundir en el seu treball de recerca.
 
Psicopedagogia:

El camp de la psicologia té aplicacions a molts camps i professions. Educació, empresa, clínica, comportament... En aquest cas es parla de la relació i col·laboració de la pedagogia, educació i psicologia.
 
Adopcions: 

El món de les adaptacions comporta moltes decisions i un grau de complexitat elevat tant a nivell institucional com especialment emocional i de les relacions tant en el moment en què es pren la decisió com al llarg del procés i, posteriorment, quan ja la persona entra en el seu nou entorn familiar. El seguiment de la seva adaptació i futures preguntes és complex i molt interessant.  

Primera infància:

La seva importància rau en nombrosos aspectes, dels quals mereixen destacar-se el biològic i el psicosocial. D'una banda, en aquest període passa la major part del creixement físic de la vida extrauterina, sustentat en la ràpida progressió de l'esquelet i la musculatura en els nens amb adequada nutrició. D'altra banda, la vida de relació amb els altres éssers humans té el seu origen en la infantesa mateixa, amb la possibilitat de definir vincles que poden perllongar-se per tota la vida.
Per mitjà de les relacions amb altres, els nens desenvolupen el seu benestar i es desenvolupen social i emocionalment, aquest desenvolupament inclou les habilitats per tenir relacions satisfactòries amb altres, jugar, comunicar-se, aprendre, discutir obertament i experimentar emocions. En termes generals, la formació a través de les relacions és crucial per al desenvolupament de la confiança, empatia, generositat i consciència de si i dels altres. Les relacions són aquestes maneres en les que el nadó arriba a conèixer el món i els llocs on està. En aquest context els pares o cuidadors seran aquelles persones que proveeixen el context amorós necessari per a confortar, protegir, motivar i ofereixen elements per enfrontar moments difícils de la vida. El benestar social emocional és freqüentment conegut per professionals de la salut mental i del desenvolupament com la salut mental infantil. Entès com la capacitat d'experimentar i regular les emocions, l'establiment de relacions segures i la confiança per explorar i aprendre, sobretot en el context de la família i de la comunitat del nen o nena, i sota un rerefons cultural.
En diferents models que permeten explicar la construcció de la personalitat, es fa èmfasi en la importància que té en la infantesa la complementació del potencial genètic, les experiències físiques i afectives dels primers mesos de vida i les relacions socials en els anys posteriors. Tal és la rellevància d'aquests processos en la infància que les alteracions en aquestes fases donen lloc a pertorbacions que poden ser el punt de partida de malalties mentals de diverses magnitud en el futur.

El dol:

és el procés d'adaptació emocional que segueix a qualsevol pèrdua (pèrdua d'una feina, pèrdua d'un ésser estimat, pèrdua d'una relació, etc.). Encara convencionalment s'ha enfocat la resposta emocional de la pèrdua, el dol també té una dimensió física, cognitiva, filosòfica i de la conducta que és vital en el comportament humà i que ha estat molt estudiat al llarg de la història. En l'actualitat es troba en discussió el tema de si altres espècies també tenen sentiments de dol com els éssers humans, i en algunes d'elles s'han observat comportaments peculiars davant la mort dels seus congéneres.

Psicoteràpia és un procés de comunicació entre un psicoterapeuta i la persona qui acudeix a consultar-lo («pacient» o «client») que cerca el canvi en la conducta, actituds, pensaments o afectes d'un individu amb l'objectiu d'augmentar el seu benestar.
El tractament de problemes quotidians es refereix més aviat com un «consell»  però el terme s'utilitza de vegades alternativament amb «psicoteràpia». A més, el terme psicoteràpia no pressuposa una orientació especialment científica, sent considerat denominatiu d'un ampli domini científic-professional especialitzat, que s'especifica en diverses orientacions teòrico-pràctiques.
Dins de la psicoteràpia existeix una gran diversitat de corrents, formes i conceptes teòrics aplicats a l'àmbit psicoterapèutic, que donen origen a d'altres tantes maneres d'establir aquest context de comunicació. Tanmateix, dues característiques que unifiquen a la psicoteràpia són:
  • El contacte directe i personal entre el psicoterapeuta i qui li consulta, principalment a través del diàleg.
  • La qualitat de «relació terapèutica» del context de comunicació, això és, una relació d'ajuda destinada a generar un canvi al pacient. 
Drets humans


Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna . Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'ètnia la nacionalitat o qualsevol altra circumstància de l'individu en qüestió.
D'ençà a finals del segle xviii es comença a concretar que els drets humans són inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, limitats, canviats o venuts i tan sols poden ser assegurats o violats.
De forma legal, els drets humans queden recollits en l’ordenació legal de molts països, així com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la Declaració Universals dels Drets Humans. A més, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base ètica i moral al voltant de la qual es pretén construir l'ordre geopolític de la societat moderna, al marge de qualsevol altra consideració legal.
Els drets humans són i han estat objecte d'estudi per part de diversos corrents filosòfics i polítics al llarg de la història, com el drets natural,  el racionalisme o el positivisme.
 

La gerontologia

(del grec Geron, «home vell» i logos, «estudi», «tractat») és la ciència que es dedica a estudiar els diversos aspectes de la vellesa i l'envelliment d'una població, com ara els biològics, psicològics, socials, econòmics i culturals. 

D'altra banda, comprèn les necessitats físiques, mentals i socials, com són abordades per les institucions -governamentals i no governamentals- que atenen i l'envelliment d'una població.

 

A més, la gerontologia és l'estudi del procés d'envelliment dels individus i les poblacions, a nivell individual, des d'una perspectiva integral i concep l'envelliment des de la concepció fins a la mort considerant les dimensions: biològica, psicològica, social, espiritual, cultural, econòmica, ecològica, recreativa, ocupacional o productiva, educativa, cognitiva, sexual, legal i sanitària. 

 

A nivell poblacional correspon a l'estudi dels diferents grups d'edat segons el perfil demogràfic, el perfil epidemiològic, els factors determinants i de risc de la salut, les polítiques públiques, entre d'altres.

 

La gerontologia quan s'enfoca a l'etapa de la vellesa, en els aspectes biològics es coneix com a biogerontologia i si és en els aspectes psicològics és psicogerontologia. Mentre que la geriatria, és una branca especialitzada de la medicina que atén les malalties de la vellesa.

 

Diversos factors expliquen el desenvolupament recent d'aquest tipus de preocupacions. En primer lloc, la importància incrementada que ha pres l'envelliment de la població. A això se sumen les condicions de vida actuals de les persones grans que, a diferència del que passava anteriorment, el més corrent és que ja no conservin uns vincles familiars tan estrets amb la família; d'aquest aïllament resulta la necessitat de preocupar-se per la seva autonomia econòmica i pels diferents problemes vinculats a l'estat de solitud creixent en l'edat en què es troben.

 

La gerontologia intervé i estudia en diversos camps:
 
Biologia de l'envelliment
 
És l'àrea de la gerontologia que compren la comprensió dels processos biològics
relacionats amb l'envelliment. Els temes inclosos en aquesta àrea comprenen la
hormesi, els antioxidants, les cèl·lules de tija, els radicals lliures, les dietes,
la immunologia i els telòmers. El tractament i l'estudi d'aquests aspectes
generalment són a càrrec de metges geriatres, però els gerontòlegs no han de
ser poc curosos en les seves tasques d'avaluació i presa de decisions.
 
Clínica
 
Correspon a l'àrea de la gerontologia en un sector de salut que estudia els 
aspectes mèdics de l'envelliment i la vellesa, així com els problemes psicològics,
funcionals i socials després de fer proves de valoració gerontològica integral
detectant síndromes geriàtriques que poden entorpir els tractaments d'altres
especialitats. En aquesta àrea el gerontòleg treballa de la mà amb el geriatre i
altres professionals de la salut en un primer, segon i tercer nivell hospitalari.És molt important fomentar el bon tracte a les residències de gent gran que per una banda fomenti l'atenció centrada en la persona i de l'altra previngui el maltractament o abús a les institucions2.
 
Educativa
 
Des que Otto Friedrich Bollnow el 1962 ideés el terme de Gerontologia Educativa, 
com la teoria de l'educació de la gent gran, aquesta àrea ha experimentat un gran
auge, de manera que avui, se’ns presenta, com un camp d'intervenció social molt
prometedor. Només de la necessitat d'una Gerontologia Educativa sorgeix la
possibilitat d'una Educació Gerontològica. Ara bé, la simple adjectivització del
que és educatiu no ens condueix a res, sobretot quan l'educació té alhora no
només un objectiu social sinó uns condicionants socials. Per tant: l'acció educativa
en gent gran ha de centrar-se en processos d'ensenyament-aprenentatge s'ha de
fer en un medi social no només per a la consecució del seu propi objectiu sinó per a
la seva pròpia posada en acció. La praxi educativa en aquest col·lectiu és de caràcter principalment educatiu i s'han de centrar en un aprenentatge significatiu on la persona gran posi en joc les seves habilitats, capacitats i història 
de vida.

 

Social
 
Estudia el lloc i la participació de la persona gran en societat i com aquesta afecta
el procés d'envelliment. Sobre això, el professional de la gerontologia social ha
de tenir en el seu haver acadèmic matèries com sociologia de l'envelliment, trebal
l social, estadística, musicoteràpia, psicogerontologia, teràpia ocupacional. Aquest
professional emfatitza en la pràctica en aspectes de recreació, avaluació de les
activitats diàries de l'ancià, polítiques d'inserció als diversos estrats socials.
Tenint com a principal objectiu el manteniment de l'envelliment dins del si familiar.
Aquest últim és el veritable receptacle de cures preventives i suport per a la millor
qualitat de vida a edats tardanes. Tot i això, no sempre els familiars estan en
condicions de proveir-lo a l'envelliment d'aquestes cures. Per això el procés
d'institucionalització, és a dir, l'ingrés als coneguts com a asils, unitats geriàtriques
o geront geriàtriques, unitats de llarga estada, entre d'altres; es presenta com una
alternativa. Aquesta situació juntament amb l'envelliment de la població a nivell mundial fan del professional de la gerontologia social un veritable baluard en la lluita per les millors condicions de vida per als 
ancians.
 
La gerontologia social és la branca de la gerontologia que s'encarrega del 
desenvolupament de la investigació sobre les diverses problemàtiques socials
relacionades amb la vellesa, així com del disseny i l'aplicació d'accions tendents
a assolir el benestar de l'ancià en el context social incidint sobre aspectes
econòmics, protecció social, habitatge, educació per a la vellesa, interacció ancià 
familiar-comunitat i institucionalització, entre altres. 
Té dos components essencials: investigació i treball comunitari, amb un
èmfasi accentuat en l’àrea 
preventiva. La investigació és teòrica i diagnòstica,
aporta elements a la pràctica gerontològica social, que es canalitza a través del
disseny i l'aplicació de polítiques i programes. Els resultats obtinguts en l'avaluació i el seguiment a la pràctica tornen a nodrir el cos de recerca, que obté així nous elements d'estudi. Es forma així un circuit de coneixement que enllaça 
permanentment la teoria i la pràctica gerontològica.
 
Ambiental
 
La gerontologia ambiental és una àrea de coneixement de la Gerontologia que té 
per objectiu conèixer, analitzar, modificar i optimitzar la relació entre la persona
que envelleix i el seu entorn fisicosocial, des de perspectives i enfocaments
interdisciplinaris, que abasten diferents disciplines com la psicogerontologia,
geografia de l'envelliment, urbanisme, arquitectura i disseny accessible, política
social, treball social, sociologia, teràpia ocupacional i altres ciències afins.


Veure Educació

Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Si continua navegant, accepta la seva instal·lació i el seu us. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de cookies