RECULL DE TEMES QUE S'OFERTEN
Es mostren els temes dels que tenim persones SŤniors disposades a fer el mentoratge de treballs de recerca.
AtŤs que la temŗtica ťs molt amplia per poder tenir coneixement de tot, es concreta en quins aspectes hi ha aquest coneixement de manera que permeti poder concretar i centrar el treball que calgui fer.
A mesura que hi hagi persones amb altres coneixement s'aniran incorporant a l'apartat corresponent.

HIST“RIA- HUMANITATS

Considerant la complexitat d’aquest camp de coneixement les persones mentores ofereixen el seu coneixement i experiència en aspectes que poden afavorir una aproximació més concreta i a la vegada guiar les demandes que fa l’alumnat que, lògicament, tenen una visió molt amplia i genèrica o massa puntual..
Es  concreten en els següents aspectes en els que poden acompanyar per tal d’aprofundir en el seu treball de recerca.

Patrimoni i art i polítiques publiques. Historia de l’art i musica:

Valorar i tenir coneixement del patrimoni artístic de la comunitat és un element important per poder considerar allò que ens pertany, com a persones del lloc i a la vegada com a patrimoni de la humanitat. Per això calen polítiques que fomentin aquesta conservació patrimoni. El coneixement d’aquest aspectes és fonamental per a l futur.

Arqueologia: 

Dins de l’estudi del patrimoni artístic es pot fer una mirada i aprofundir en el que es conserva de fa molts anys per tal de comprendre unes etapes interessant però molt llunyanes.
 
Gaudi i el Modernisme: 

El Modernisme és un corrent que sorgeix a Europa i que a Catalunya en té un dels seus màxims representants: Antoni Gaudí. L’estudi de  la seva obra s’emmarca en el seu temps i lligant la cultura i l’art català amb la societat catalana, en el seu interès per  modernitzar-se i transformar-se i per això el patrimoni que hi ha a Catalunya és molt important. Això no vol dir que hi hagi un coneixement apropiat per part de les persones que el tenim tant a prop possiblement perquè no ens crida tant l’atenció com a les persones que venen de tant lluny a conèixer aquesta riquesa. És important poder aprofundir-hi especialment perquè hi ha persones que hi estan molt vinculades. Colònia Güell i altres monument en els que moltes persones hi ha dedicat el seu estudi.

Hª social: 

L
a historia es pot analitzar des dels fets, les guerres o la seva implicació a la societat. Aquesta és una mirada sovint molt nova i desconeguda.

Literatura XIX-XX dones: 

La literatura sovint és coneguda des d’un enfocament excloent per a les dones. En aquesta proposta es fa una mirada completa i sobre tot visibilitzant el paper de les dones escriptores que han hagut de canviar el seu nom per poder publicar.
 
Memòria històrica:

Sovint es fa dóna més informació de la historia llunya que de la que podem conèixer des de la proximitat i que ha incidit i modificat el lloc on vivim, El fet que encara hi hagi testimonis i una informació recent dóna una fortalesa molt clara de com som fruit dels fets històrics que han passat fa poc tems.  En aquest sentit hi ha diferents aspectes que ens hi acostem:
  • Franquisme: com va condicionar, influir, i quines situacions són encara vigents de l’etapa en que es va viure la dictadura.
  • Guerra civil: fets concrets, llocs i protagonistes d’una guerra molt propera que ens ha marcat i encara marca les actituds de moltes persones.
  • Fonts orals: el valor de poder escoltar de persones que han viscut directament els fets i no sols de llibres. El fet de poder disposar de persones que ho han viscut de forma personal ofereix una informació que no és possible rebre-la a través dels documents escrits. Actituds, sentiments, percepcions, experiències són fonts importantíssimes i molt valuoses per entendre la historia.
  • Fonts documentals bibliogràfics locals: Les biblioteques i centres d’estudi ofereixen molta informació del passat i dels temps més propers.Sovint han pogut rebre documents de persones que estan vinculades a la localitat i que han enriquit les oportunitats de tenir aquesta informació més amplia i vinculada amb el context.
Història contemporània de Catalunya:

·         Immigració: moviments migratoris, xarxes d’integració social urbana,(investigacions en arxius parroquials i  municipals)
·         L’associacionisme popular: recreatiu, cultural, cooperatiu, assistencial.
·         Vida quotidiana: l’oci com a element d’integració i diferenciació social. Rituals funeraris.
·         Conflictivitat social: Les bullangues a Barcelona. El moviment obrer organitzat.

Història universal:

L'objecte d'estudi de la història són les societats humanes, les seves realitzacions i projectes. Per això se l'ha definit com "ciència dels homes en el temps". Estudia el passat de la humanitat i fa possible conèixer com es van organitzar les diferents societats, com van néixer i es van desenvolupar les institucions, el llenguatge, el pensament, les manifestacions artístiques i tècniques, les relacions socials, afectives i econòmiques. Per aquesta raó se la considera una ciència social.
La història no s'ocupa simplement del passat sinó que li pregunta al passat el que interessa en el present. Per això, cada època va fer a la Història preguntes diferents. En altres temps els historiadors es preocupaven pels esdeveniments polítics i els grans herois o homes del seu temps.
En l'actualitat, no s'estudien solament els temes polítics o la vida de grans personatges, sinó també els aspectes econòmics, socials, culturals, religiosos, artístics, etc. Avui els historiadors es preocupen per descobrir com vivien els sectors que componien les societats de l'època que estudien, com era la seva vida quotidiana, quina era la situació de la dona o les relacions econòmiques

 Història de l’Art:

La Història de l'Art és una disciplina de les ciències socials que estudia l'evolució de l'art a través del temps i basa els seus estudis en l'anàlisi de les expressions artístiques de l'home i com aquest ha representat la seva visió particular del món que l'envolta a través d' les diferents tècniques i manifestacions artístiques en cada un dels períodes històrics.
La Història de l'art es recolza en altres disciplines complementàries com l'Arqueologia, l'Antropologia, la geologia i la Història entre altres ciències per corroborar amb més encert les dades que recopila; a partir de les restes mobiliaris i immobiliaris deixats per l'home i amb els quals aquest va representar la necessitat d'expressió visual del seu entorn i història; ja fos amb intenció decorativa, funcional o també utilitzada com a propaganda o adoració religiosa, així com portat també per la necessitat de perpetuar la història de la seva civilització deixant l'empremta de la seva existència.

Art contemporàni:

Normalment s'utilitza per referir-se a les pràctiques artístiques i obres produïdes a partir de la dècada dels seixanta del segle XX i fins als nostres dies. Les raons són que és el moment en què es comença a buscar una alternativa a la categoria "art modern" (que englobaria els moviments artístics des de l'impressionisme fins a l'expressionisme abstracte) i també quan els moviments artístics deixen de ser fàcilment classificables. Però també és comú parlar d'art contemporani en referència a l'art produït després de la segona Guerra Mundial, que suposa un tall entre les primeres avantguardes i les formes d'art posteriors. És possible també retrocedir-ne l'abast fins a principis del segle XX quan les avantguardes artístiques posen en crisi els pilars tradicionals de la representació visual, l'academicisme i les fronteres entre "l'art i la vida". Iniciat el segle XXI és possible utilitzar la categoria cronològica "art del segle XX" per referir-se a tot aquest període i deixar "art contemporani" per al que s'ha produït o s'està produint en la darrera dècada.
Hi ha altres termes que s'utilitzen, almenys parcialment o segons el context, com a sinònims. És el cas d'art actual per l'art que s'està fent en els temps que vivim. També art modern va tenir aquest sentit inicialment, tot i que a posteriori, especialment des de la crítica postmoderna, se li ha donat una càrrega ideològica, vinculada al programa del moviment modern. El terme art emergent s'ha utilitzat per qualificar, dins l'art actual, les formes artístiques que es diferencien de corrents ja establerts o el treball d'artistes joves o desconeguts en el panorama artístic.

Filosofía:

Aquest camp de coneixement no es centra sols en l’estudi de les persones més significatives i que han aportat el seu pensament a la Filosofia sinó també el què comporta el pensament filosòfic com a base de l’estructuració del pensament a partir de l’estudi d’una varietat de problemes fonamentals de qüestiones como l’existència, el coneixement, la veritat, la moral la bellesa, la ment, i el llenguatge i aporta arguments racionals i aporta arguments, anàlisi de conceptes.

Utilitzem galetes prÚpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir informaciů estadŪstica. Si continua navegant, accepta la seva instal∑laciů i el seu us. Pot canviar la configuraciů o obtenir mťs informaciů a la nostra PolŪtica de cookies