S’adunten documents relacionaTs amb l’actualiat, la História de les dones des d'una perspectiva
L’evolució de la situació de la dona al Japó des de l’era Meiji (1868-1912) fins a l’actualitat a través dels ulls de les escriptores japoneses .
Malgrat la modernització i relativa occidentalització del Japó que s’inicia en aquesta època, la tradicional subjecció de la dona dintre de la família i de la societat japonesa no va experimentar canvis importants. Tant la dura explotació que afectava a moltes dones en una ample xarxa de comerç sexual com el subordinat rol de la dona dintre de la patriarcal estructura familiar van continuar vigent fins al últims anys d’aquesta era sense modificacions veritablement rellevants
Des de finals del segle XIX els patiments, lluites i esperances de les dones durant la complexa història del Japó al llarg del segle XX apareix reflectida en l’obra d’un conjunt d’escriptores japoneses que utilitzant els diferent gèneres literaris ens permeten apropar-nos d’una manera amena però alhora molt rica tant a l’evolució del paper de la dona com al complex, contradictori i atraient Japó dels nostres dies.
Història de les dones:
Si bé fa cent anys, en el tombant de segle, no es va produir cap debat públic sobre el segle XIX com a etapa d’avenç de les dones, tot i aquestes primeres manifestacions emancipadores; és innegable que el segle XX sí que va aportar un gran progrés per a aquestes, obrint les portes a un debat historiogràfic sobre el seu paper social, econòmic i polític. La lluita per tal d’aconseguir la igualtat política, jurídica i econòmica de les dones va ser una de les grans experiències del segle passat.
La dona. Hª dones:
Moltes vegades el paper de les dones en els diferents àmbits ( política, cultura, art...)ha passat desapercebut, quines són les causes?, quins interessos hi ha al darrere? Dones que han tingut un paper rellevant i influent en el seu camp.
Desigualtat de la dona:
La desigualtat de gènere és un tipus de desigualtat social per raó de gènere o de sexisme. Una de les seves expressions és la discriminació sexual. Està molt vinculada a l'accés a l'educació per part de les dones, tant a l'escola com la llar o l'empresa. Existeix a tot el món. A les societats democràtiques capitalistes actuals se suposa que la dona i l'home són iguals davant la llei, però a la pràctica en general no ho són. La forma per excel·lència de domini de l'home sobre la dona s'hi desenvolupa mitjançant la divisió sexual del treball i la discriminació retributiva. També es reflecteix en la menor presència de les dones en àmbits que encara són majoritàriament masculins, com la política i la cultura.
La desigualtat de gènere, sumada al típicament patriarcal ús de la força com a manera de resoldre conflictes i manifestació de poder, adoba el terreny, especialment a la infància, perquè persones adultes participin com a víctimes o agressores en les seves relacions afectives, i en particular per a la violència de gènere.
La diferència sexual per si mateixa no és raó de desigualtat, el seu contrari és la uniformitat mentre que la desigualtat s'oposa a la igualtat de drets i valoració, si cal malgrat el fet de ser diferents.
La desigualtat de gènere es manifesta, entre d'altres, en la cultura de la violació, discriminació salarial, efectes com el sostre de vidre o el terra enganxós, biaix de gènere a la Viquipèdia, taxa a les dones, síndrome de la barrufeta, estereotips i rols de gènere, etc.
Literatura XIX-XX dones:
La literatura sovint és coneguda des d’un enfocament excloent per a les dones. En aquesta proposta es fa una mirada completa i sobre tot visibilitzant el paper de les dones escriptores que han hagut de canviar el seu nom per poder publicar.
La cura no ha de ser sols cosa de dones:
Les tasques de cura de les persones: infants, tasques domèstiques, professions que impliquen cuidar a les persones (escola bressol, infermeria...) no ha de ser sols realizades per les dones.
Dona i Universitat:
El cicle menstrual és el cicle dels canvis naturals que es produeixen a l'úter i l'ovari i que són essencials per a fer possible la reproducció sexual. El seu calendari es regeix pels cicles biològics de l'endogen (intern). El cicle menstrual és essencial per a la producció d'òvuls, i per la preparació de l'úter per a l'embaràs.[1] El cicle es produeix només als éssers humans femenins fèrtils i altres primats femella. En les femelles humanes, el cicle menstrual es produeix repetidament entre l'edat de menarquia, quan el cicle comença, fins a la menopausa, quan acaba.
Procés de la reproducció: concepció, gestació, naixement i formes de nèixer.