Considerant la complexitat d’aquest camp de coneixement les persones mentores ofereixen el seu coneixement i experiència en aspectes que poden afavorir una aproximació més concreta i a la vegada guiar les demandes que fa l’alumnat que, lògicament, tenen una visió molt amplia i genèrica o massa puntual.
Es concreten en els següents aspectes en els que poden acompanyar per tal d’aprofundir en el seu treball de recerca.
Aprenentatge:
En el camp de l’educació uns dels objectius bàsics que té l’escola és el d’afavorir els aprenentatges. De tota manera és molt ampli i per això es fan propostes encaminada a fer l’anàlisi d’alguns dels aspectes fonamentals.
Llengua i Literatura:
L’estudi de la Llengua i la Literatura té per objectiu formar en aquestes disciplines del saber humanístic. Aquests estudis abracen el coneixement sincrònic i diacrònic de la llengua catalana i l'estudi històric i crític de la literatura catalana.
També proporciona els instruments necessaris perquè els coneixements adquirits s'apliquin al món professional que acull els graduats en Llengua i Literatura Catalanes: l'ensenyament, la planificació i l'assessorament lingüístics, la gestió del multilingüisme, la integració lingüística dels immigrants, la societat de la informació, les tecnologies de la comunicació, la gestió del patrimoni literari i la indústria editorial.
Aprenentatge d’adults:
Sempre es parla que cal poder aprendre al llarg de la vida. No és el mateix anar a escola durant la infància i joventut que al llarg de la vida. Les persones tenen experiència i coneixements i la proposta ha de ser diferent. Es fan propostes molt interessants i molt diferenciades de l’escola.
L'
alfabetització adults. és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure grans masses de persones adultes i d'instruir-les;és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat. En l'informe final de la Cinquena Conferència Internacional sobre l'Educació dels Adults, organitzada per la Unesco, es va concloure que és "l'adquisició dels coneixements i les competències bàsiques que tots necessitem en un món que canvia ràpidament, i un dret fonamental dels éssers humans". Sovint són accions amb persones que saben llegir en la seva lengua i es pretèn alfabetizar-les en una llengua que no és la propia.
Accions formatives:
En tots els camps de coneixement cal continuar aprenentatge per no quedar al marge dels canvis socials. En aquest sentit es fan anàlisis de les propostes segons camps de saber.
Sistema educatiu:
En el camp de l’educació tant conegut pels mitjans de comunicació i per les experiències en les que l’alumnat encara està immers té molts aspectes que sovint queden sense conèixer. Es fa una anàlisi del sistema educatiu i les decisions que, en molts moments poden condicionar la realitat o alguns voluntats i experiències.
Educació infantil. Està clar que cada etapa té uns objectius i una manera de fer molt diferent. Coneixent de la vora l’educació infantil afavoreix la comprensió de la seva importància i necessitats i no veure la com un joc o un caprici.
Escoles de Bcn durant el S.XX: Es mostra el procés i canvis que han tingut les escoles a Barcelona ciutat des de les de l’escola del mar passant per les barraques de la mina, Montjuic i altres zones que es van canviar amb les olimpíades i les que hi ha actualment. Algunes construïdes als anys 70 i altres ara.
E. Especial diversitat: Es parla que a l’escola hi ha atenció a totes les persones tinguin les necessitats que tinguin. El funcionant i les respostes han d’estar apropiades i s’ha de fer un treball perquè puguin assistir a l’escola ordinària amb altres persones. Per això es necessiten persones amb estudis especialitzats. A la vegada hi ha centres que sols donen resposta a alumnes amb dificultats degut a les necessitats que tenen.
Pedagogia:
La formació o i la professió de pedagogia, malgrat està emmarcada en el camp de l’educació té moltes aplicacions especifiques i es pot una anàlisi tant des de la formació com de les aplicacions de la professió.
Famílies:
L’interès per acompanyar a les famílies i compartir amb elles el procés educatiu dels seus fills i filles és general. Es fan propostes, anàlisi de les accions que es porten a terme, propostes de canvis i sobre tot el seu punt de vista.
AMPA: Una forma organitzativa de les famílies són les AMPA (Associació de pares i mares d’alumnes). Es planteja el per què, objectius, funcionament, organització, rols i altres aspectes d’interès.
Gestió educativa:
La
Llei d'Educació de Catalunya (
LEC)
[1] és una llei aprovada pel
Parlament de Catalunya el
2009 i publicada al
DOGC el 10 de juliol d'aquell any. La llei desenvolupa i concreta les competències d'educació que té Catalunya en virtut de l'
Estatut de Catalunya i es basava també en el Pacte Nacional de l'Educació que era participat pels grups parlamentaris de
CiU,
PSC,
ERC i
ICV-EUiA que representaven en aquella legislatura una àmplia majoria de l'arc parlamentari.
[2] Després de la seva aprovació més de 50 diputats del PP presentaren un recurs d'inconstitucionalitat davant el
Tribunal Constitucional d'Espanya, ja que considerava el model educatiu plantejat a la norma limitant als drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya i que no promou un model de
societat oberta.
[3] El recurs està admès a tràmit i pendent de resolució
[4] Tot i així fins a la resolució del recurs la llei continua vigent.
La LEC aposta per un servei d'educació de Catalunya on els centres públics i concertats participin dels criteris d'equitat, excel·lència i corresponsabilitat garantint-los la suficiència econòmica per al seu funcionament, respectant el dret a la lliure elecció de centre dels ciutadans, i el dret a definir el caràcter propi per part de la titularitat de cadascun dels centres educatius, que la mateixa llei defineix per als centres públics. La llei d'educació de Catalunya garanteix també la suficiència financera dels centres concertats i potencia la figura del contracte-programa per aquells centres que participin decididament en la corresponsabilització.
informàtica educativa:
El terme
tecnologia educativa (TE) fa referència en sentit general a l'ús de la tecnologia per a millorar l'ensenyament i l'aprenentatge. Tot i això, el terme s'utilitza per a fer referència de vegades a les eines tecnològiques en si mateixes i altres a l'àrea o disciplina d'estudi científica que tracta del disseny i avaluació d'aquesta tecnologia.
El concepte depèn de la definició del terme
tecnologia, que inclou una varietat d'aparells, mètodes, tècniques i dispositius. Malgrat això, avui dia el terme s'utilitza de manera molt generalitzada per a referir-se específicament a l'ús de les
tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a l'ensenyament i l'aprenentatge.
La tecnologia educativa és l'ús eficaç de les eines tecnològiques en l'aprenentatge. Com a concepte, es tracta d'una sèrie d'eines, com ara els mitjans de comunicació, màquines i maquinari de xarxa, així com tenint en compte les perspectives teòriques per a la seva aplicació efectiva.
Drogues:
Historia. Cultures. Comercialitzacio.
Fases del procés: Prevenció. Tractament. Rehabilitació. Reinserció.
Competències Publiques: ONU. Consell d’Europa. Plan Nacional. Pla de drogues (Catalunya). Plans Municipals.
Organitzacions: De Professionals. De Usuaris (consumidors i ex-)
Conceptes claus:Us - Abús. Legal - Il·legal. Natural - Artificial. Terapèutica - Recreativa. Normal - Anormal. Pacient – Usuari. Plaer – Dolor. Moral – Fisiologia.
etc...
Els CRAE:
són institucions per a la guarda i educació de nens i adolescents (de 0 a 18 anys) a qui s'aplica la mesura d'acolliment simple en institució, d'acord amb la mesura que consti en l'informe previ dels equips tècnics competents. El seu objectiu és donar resposta a situacions i necessitats educatives i assistencials que requereixen una especialització tècnica en la seva guarda i educació alternativa a la seva família d'origen.
Les seves funcions són:
Promoure, establir i aplicar mesures tècniques educatives i d'inserció social, laboral i familiar.
Coordinar-se amb els serveis socials bàsics, amb professionals i altres sistemes de benestar social, amb les entitats associatives i amb les que actuen en l'àmbit dels serveis especialitzats.
Proporcionar nens i adolescents atesos tota la cobertura inherent a l'exercici de la guarda i l'educació.
Les altres funcions establertes per l'ordenament jurídic vigent.
L'educació social:
és la ciència que ensenya a preparar als individus per la vida social i a intervenir educativament en algunes circumstàncies socials especialment conflictives per la qualitat bàsica de la vida humana de certs grups. Aquella que té el propòsit d'aconseguir un aprenentatge social que, partint de les condicions d'inserció dels participants, englobi el procés de confrontació amb les situacions quotidianes, conflictives o vitals, així com els resultats en persones adolescents i adultes. L'educació social està basada amb la
Declaració dels Drets Humans de l'
ONU i disposa de la integritat i valor de qualsevol ésser humà, amb independència de raça, sexe, edat, creences i estatus socials, econòmic i intel·lectual, fent possible:
- La incorporació de la persona en l'educació a la diversitat de les xarxes socials, entesa com en desenvolupament de la sociabilitat i la circulació social.
- La promoció cultural i social, entesa com una oberta a noves possibilitats de l'adquisició dels béns culturals, que ampliïn les perspectives educatives, laborals, d'oci i participació social.
- Treball col.laboratiu i col.lectiu amb la disciplina artística del Teatre, destinat a tots els àmbits: joves i adolescents, adults i gent gran.
- Creació artística i dramatúrgica amb un enfocament educatiu i de transformació social per tal de fomentar la participació i la transmissió de coneixements socioeducatius i culturals a partir de la formació dramatúrgica comunitària.
La mediació:
és un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial que s’adreça a facilitar la comunicació entre les persones perquè gestionin per elles mateixes una solució dels conflictes que els afecten, amb l’assistència d’una persona mediadora que actua d’una manera imparcial i neutral. La mediació, com a mètode de gestió de conflictes, pretén evitar l’obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als ja iniciats o reduir-ne l’abast.
La mediació és una de les formes
possibles de gestió alternativa dels conflictes. És alternativa, per exemple, a la resolució judicial del conflicte d'interessos. La mediació entén que a través del diàleg és possible arribar a l'entesa en qualsevol conflicte latent o declarat en què puguin trobar-se les persones. Per facilitar aquest
diàleg, el mediador ajuda les parts en conflicte, però no imposa cap solució ni intervé amb cap tipus d'interès. Ni tan sols, el mediador té interès en què les parts arribin a un acord concret. Molt sovint, és la simple participació en el procés mateix de mediació la forma de contenir, gestionar o pacificar una relació conflictiva.
Història de l'educació:
recull les diferents concepcions de l'
educació al llarg del temps, incloent-hi els seus objectius, mètodes, teories sobre l'ensenyament i l'
aprenentatge o lligams amb l'entorn (fet que analitza profunditat la
sociologia de l'educació). Aquesta història inclou l'
educació formal, a càrrec de mestres o docents professionals i aquella que forma part de la socialització de qualsevol infant; igualment comprèn els aprenentatges tècnics o d'oficis, depenent de tallers i basats en la imitació, i aquells coneixements més acadèmics, començant per l'
alfabetització i finalitzant pels estudis superiors, passant per la cultura general que pretén proporcionr l'educació bàsica contemporània.
Educació comparada:
és un camp acadèmic d'estudi que examina l'educació en un lloc per comparar-la amb la d'un altre. Moltes universitats de l'món ofereixen diversos cursos i programes d'educació comparada, i estudis rellevants es publiquen regularment en revistes especialitzades com Comparative Education, International Review of Education, Mediterranean Journal of Educational Studies, International Journal of Educational Development, Comparative Education Review, i Current Issues in Comparative Education. Els estudis i investigacions sobre Educació Comparada es recolza des de diversos projectes associats a la UNESCO així com des de diversos ministeris d'Educació de diversos països.
Tutoria
La tutoria en un procés d'acompanyament durant la formació dels estudiants, que tendeix a millorar els seus hàbits d'estudi i treball i es porta a terme mitjançant l'atenció personalitzada. Alguns dels seus objectius són la solució dels problemes escolars i la millora de la convivència social. S'entén com un element individualitzador i personalitzat que tendeix a reconèixer la diversitat de l'alumnat. La tutoria es realitza sobre una persona i no sobre un grup.
La tutoria va més enllà de la instrucció formal i abasta totes les experiències que permeten assolir una educació integral i pretén fomentar actituds i valors positius.
Plans territoralitzats
Els plans educatius d'entorn (en endavant, PEE) van ser concebuts com a instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives, mitjançant la coordinació i dinamització de l'acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves. En aquest sentit, el disseny i desenvolupament d'un PEE pretenien induir una nova cultura organitzativa d'aprenentatge en xarxa, basada en els principis de coresponsabilització, participació i implicació de tots els agents educatius, que proveís continuïtat i coherència a les accions dels diferents agents educatius que operen en l'àmbit familiar, de l'educació formal, no formal i informal d'un territori. En darrer terme, la consolidació d'aquesta nova cultura de funcionament havia de portar a la consecució dels dos objectius estratègics de el programa: l'èxit educatiu per a tot l'alumnat i la cohesió social.
Escola i entorn
L'escola és -o ha de ser- un element més de la xarxa associativa de barri o de la ciutat. L'escola és una part de la societat; la convivència entre persones inclou els serveis que ens fan falta, necessita llocs de trobada, de relació.
Especialització en Educació Comparada amb el sistema educatiu alemany.
Drets humans
Els
drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna . Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'ètnia la nacionalitat o qualsevol altra circumstància de l'individu en qüestió.
D'ençà a finals del segle xviii es comença a concretar que els drets humans són inalienables i inherents a la persona. No poden ser concedits, limitats, canviats o venuts i tan sols poden ser assegurats o violats.
De forma legal, els drets humans queden recollits en l’ordenació legal de molts països, així com en diversos tractats internacionals, el més important dels quals és la Declaració Universals dels Drets Humans. A més, en la majoria de països avançats, els drets humans són una base ètica i moral al voltant de la qual es pretén construir l'ordre geopolític de la societat moderna, al marge de qualsevol altra consideració legal.
Els drets humans són i han estat objecte d'estudi per part de diversos corrents filosòfics i polítics al llarg de la història, com el drets natural, el racionalisme o el positivisme.
La gerontologia
(del grec Geron, «home vell» i logos, «estudi», «tractat») és la ciència que es dedica a estudiar els diversos aspectes de la vellesa i l'envelliment d'una població, com ara els biològics, psicològics, socials, econòmics i culturals.
D'altra banda, comprèn les necessitats físiques, mentals i socials, com són abordades per les institucions -governamentals i no governamentals- que atenen i l'envelliment d'una població.
A més, la gerontologia és l'estudi del procés d'envelliment dels individus i les poblacions, a nivell individual, des d'una perspectiva integral i concep l'envelliment des de la concepció fins a la mort considerant les dimensions: biològica, psicològica, social, espiritual, cultural, econòmica, ecològica, recreativa, ocupacional o productiva, educativa, cognitiva, sexual, legal i sanitària.
A nivell poblacional correspon a l'estudi dels diferents grups d'edat segons el perfil demogràfic, el perfil epidemiològic, els factors determinants i de risc de la salut, les polítiques públiques, entre d'altres.
La gerontologia quan s'enfoca a l'etapa de la vellesa, en els aspectes biològics es coneix com a biogerontologia i si és en els aspectes psicològics és psicogerontologia. Mentre que la geriatria, és una branca especialitzada de la medicina que atén les malalties de la vellesa.
Diversos factors expliquen el desenvolupament recent d'aquest tipus de preocupacions. En primer lloc, la importància incrementada que ha pres l'envelliment de la població. A això se sumen les condicions de vida actuals de les persones grans que, a diferència del que passava anteriorment, el més corrent és que ja no conservin uns vincles familiars tan estrets amb la família; d'aquest aïllament resulta la necessitat de preocupar-se per la seva autonomia econòmica i pels diferents problemes vinculats a l'estat de solitud creixent en l'edat en què es troben.
La gerontologia intervé i estudia en diversos camps: Biologia de l'envelliment, Clínica
Educativa
Des que Otto Friedrich Bollnow el 1962 ideés el terme de Gerontologia Educativa,
com la teoria de l'educació de la gent gran, aquesta àrea ha experimentat un gran
auge, de manera que avui, se’ns presenta, com un camp d'intervenció social molt
prometedor. Només de la necessitat d'una Gerontologia Educativa sorgeix la possibilitat
d'una Educació Gerontològica. Ara bé, la simple adjectivització del que és educatiu
no ens condueix a res, sobretot quan l'educació té alhora no només un objectiu
social sinó uns condicionants socials . Per tant: l'acció educativa en gent gran ha
de centrar-se en processos d'ensenyament-aprenentatge s'ha de fer en un medi
social no només per a la consecució del seu propi objectiu sinó per a la seva pròpia
posada en accióLa praxi educativa en aquest col·lectiu és de caràcter
principalment educatiu i s'han de centrar en un aprenentatge significatiu on la
persona gran posi en joc les seves habilitats, capacitats i història de vida.
Social
Estudia el lloc i la participació de la persona gran en societat i com aquesta afecta
el procés d'envelliment. Sobre això, el professional de la gerontologia social ha de
tenir en el seu haver acadèmic matèries com sociologia de l'envelliment,
treball social, estadística, musicoteràpia, psicogerontologia, teràpia ocupacional.
Aquest professional emfatitza en la pràctica en aspectes de recreació, avaluació
de les activitats diàries de l'ancià, polítiques d'inserció als diversos estrats socials.
Tenint com a principal objectiu el manteniment de l'envelliment dins del si familiar.
Aquest últim és el veritable receptacle de cures preventives i suport per a la
millor qualitat de vida a edats tardanes. Tot i això, no sempre els familiars estan
en condicions de proveir-lo a l'envelliment d'aquestes cures. Per això el procés
d'institucionalització, és a dir, l'ingrés als coneguts com a asils, unitats geriàtriques
o geront geriàtriques, unitats de llarga estada, entre d'altres; es presenta com
una alternativa. Aquesta situació juntament amb l'envelliment de la població a
nivell mundial fan del professional de la gerontologia social un veritable baluard
en la lluita per les millors condicions de vida per als ancians.
Ambiental
La gerontologia ambiental és una àrea de coneixement de la Gerontologia que té
per objectiu conèixer, analitzar, modificar i optimitzar la relació entre la persona
que envelleix i el seu entorn fisicosocial, des de perspectives i enfocaments
interdisciplinaris, que abasten diferents disciplines com la psicogerontologia,
geografia de l'envelliment, urbanisme, arquitectura i disseny accessible,
política social, treball social, sociologia, teràpia ocupacional i altres ciències afins.
VEURE SOCIOLOGIA, HUMANITATS, PSICOLOGIA ARTS I ALTRES ÀREES AFINS