RECULL DE TEMES QUE S'OFERTEN
Es mostren els temes dels que tenim persones Sèniors disposades a fer el mentoratge de treballs de recerca.
Atès que la temàtica és molt amplia per poder tenir coneixement de tot, es concreta en quins aspectes hi ha aquest coneixement de manera que permeti poder concretar i centrar el treball que calgui fer.
A mesura que hi hagi persones amb altres coneixement s'aniran incorporant a l'apartat corresponent.

EDUCACIÓ

Considerant la complexitat d’aquest camp de coneixement les persones mentores ofereixen el seu coneixement i experiència en aspectes que poden afavorir una aproximació més concreta i a la vegada guiar les demandes que fa l’alumnat que, lògicament, tenen una visió molt amplia i genèrica o massa puntual.

Es concreten en els següents aspectes en els que poden acompanyar per tal d’aprofundir en el seu treball de recerca.

Aprenentatge:

E
n el camp de l’educació uns dels objectius bàsics que té l’escola és el d’afavorir els aprenentatges. De tota manera és molt ampli i per això es fan propostes encaminada a fer l’anàlisi d’alguns dels aspectes fonamentals.

Llengua: 

L’aprenentatge de la llengua sovint es focalitza en els continguts que es donen a  l’aula i que estan explicats en els llibres. Aquí es fa una proposa amplia pedagògica i que té molt interès des del punt de vista motivador i global.

Llengua i Literatura:

L’estudi de la Llengua i la Literatura  té per objectiu formar en aquestes disciplines del saber humanístic. Aquests estudis abracen el coneixement sincrònic i diacrònic de la llengua catalana i l'estudi històric i crític de la literatura catalana.
També proporciona els instruments necessaris perquè els coneixements adquirits s'apliquin al món professional que acull els graduats en Llengua i Literatura Catalanes: l'ensenyament, la planificació i l'assessorament lingüístics, la gestió del multilingüisme, la integració lingüística dels immigrants, la societat de la informació, les tecnologies de la comunicació, la gestió del patrimoni literari i la indústria editorial.

Anglès

La manca d'un bon nivell en llengua anglesa és un mal endèmic en el nostre país. És important donar eines als estudiants i futurs professors i mestres per a poder millorar les competències lingüístiques en l'àrea de llengües en general i de llengua anglesa en particular.
Assolir un bon nivell d'anglès obre portes a nous coneixements, a una manera diferent d'entendre el món i a una millor comunicació entre cultures.

Aprenentatge d’adults:  

Sempre es parla que cal poder aprendre al llarg de la vida. No és el mateix anar a escola durant la infància i joventut que al llarg de la vida. Les persones tenen experiència i coneixements i la proposta ha de ser diferent. Es fan propostes molt interessants i molt diferenciades de l’escola.

L'alfabetització adults. és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure grans masses de persones adultes i d'instruir-les;és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat. En l'informe final de la Cinquena Conferència Internacional sobre l'Educació dels Adults, organitzada per la Unesco, es va concloure que és "l'adquisició dels coneixements i les competències bàsiques que tots necessitem en un món que canvia ràpidament, i un dret fonamental dels éssers humans". Sovint són accions amb persones que saben llegir en la seva lengua i es pretèn  alfabetizar-les  en una llengua que no és la propia.

Accions formatives: 

En tots els camps de coneixement cal continuar aprenentatge per no quedar al marge dels canvis socials. En aquest sentit es fan anàlisis de les propostes segons camps de saber.

Sistema educatiu: 

En el camp de l’educació tant conegut pels mitjans de comunicació i per les experiències en les que l’alumnat encara està immers té molts aspectes que sovint queden sense conèixer. Es fa una anàlisi del sistema educatiu i les decisions que, en molts moments poden condicionar la realitat o alguns voluntats i experiències.

Educació infantil. Està clar que cada etapa té uns objectius i una manera de fer molt diferent. Coneixent de la vora l’educació infantil afavoreix la comprensió de la seva importància i necessitats i no veure la com un joc o un caprici.
 
Escoles de  Bcn durant el S.XX: Es mostra el procés i canvis que han tingut les escoles a Barcelona ciutat des de les de l’escola del mar passant per les barraques de la mina, Montjuic i altres zones que es van canviar amb les olimpíades i les que hi ha actualment. Algunes construïdes als anys 70 i altres ara.

E. Especial diversitat: Es parla que a l’escola hi ha atenció a totes les persones tinguin les necessitats que tinguin. El funcionant i les respostes han d’estar apropiades i s’ha de fer un treball perquè puguin assistir a l’escola ordinària amb altres persones. Per això es necessiten persones amb estudis especialitzats. A la vegada hi ha centres que sols donen resposta a alumnes amb dificultats degut a les necessitats que tenen.

Pedagogia: 

La formació o i la professió de pedagogia, malgrat està emmarcada en el camp de l’educació té moltes aplicacions especifiques i es pot una anàlisi tant des de la formació com de les aplicacions de la professió.

Famílies:

L’interès per acompanyar a les famílies i compartir amb elles el procés educatiu dels seus fills i filles és general. Es fan propostes, anàlisi de les accions que es porten a terme, propostes de canvis i sobre tot el seu punt de vista.

AMPA: Una forma organitzativa de les famílies són les AMPA (Associació de pares i mares d’alumnes). Es planteja el per què, objectius, funcionament, organització, rols i altres aspectes d’interès.

Gestió educativa:

La Llei d'Educació de Catalunya (LEC)[1] és una llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 2009 i publicada al DOGC el 10 de juliol d'aquell any. La llei desenvolupa i concreta les competències d'educació que té Catalunya en virtut de l'Estatut de Catalunya i es basava també en el Pacte Nacional de l'Educació que era participat pels grups parlamentaris de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA que representaven en aquella legislatura una àmplia majoria de l'arc parlamentari.[2] Després de la seva aprovació més de 50 diputats del PP presentaren un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional d'Espanya, ja que considerava el model educatiu plantejat a la norma limitant als drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya i que no promou un model de societat oberta.[3] El recurs està admès a tràmit i pendent de resolució[4] Tot i així fins a la resolució del recurs la llei continua vigent.

La LEC aposta per un servei d'educació de Catalunya on els centres públics i concertats participin dels criteris d'equitat, excel·lència i corresponsabilitat garantint-los la suficiència econòmica per al seu funcionament, respectant el dret a la lliure elecció de centre dels ciutadans, i el dret a definir el caràcter propi per part de la titularitat de cadascun dels centres educatius, que la mateixa llei defineix per als centres públics. La llei d'educació de Catalunya garanteix també la suficiència financera dels centres concertats i potencia la figura del contracte-programa per aquells centres que participin decididament en la corresponsabilització.


informàtica educativa:

El terme tecnologia educativa (TE) fa referència en sentit general a l'ús de la tecnologia per a millorar l'ensenyament i l'aprenentatge. Tot i això, el terme s'utilitza per a fer referència de vegades a les eines tecnològiques en si mateixes i altres a l'àrea o disciplina d'estudi científica que tracta del disseny i avaluació d'aquesta tecnologia.

El concepte depèn de la definició del terme tecnologia, que inclou una varietat d'aparells, mètodes, tècniques i dispositius. Malgrat això, avui dia el terme s'utilitza de manera molt generalitzada per a referir-se específicament a l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a l'ensenyament i l'aprenentatge.

La tecnologia educativa és l'ús eficaç de les eines tecnològiques en l'aprenentatge. Com a concepte, es tracta d'una sèrie d'eines, com ara els mitjans de comunicació, màquines i maquinari de xarxa, així com tenint en compte les perspectives teòriques per a la seva aplicació efectiva.

 
Drogues: 

Historia. Cultures. Comercialitzacio. Fases del procés: Prevenció. Tractament. Rehabilitació. Reinserció.
Competències Publiques: ONU. Consell d’Europa. Plan Nacional. Pla de drogues (Catalunya). Plans Municipals.
Organitzacions: De Professionals. De Usuaris (consumidors i ex-)
Conceptes claus:Us - Abús. Legal - Il·legal. Natural - Artificial. Terapèutica - Recreativa. Normal - Anormal. Pacient – Usuari. Plaer – Dolor. Moral – Fisiologia. etc...


Llengua internacional: Esperanto

EL'esperanto  és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,[n. 1] com a resultat d'una dècada de treball, amb l'esperança que es convertís en llengua auxiliar internacional. Segons les estadístiques, l'esperanto és la llengua planificada més parlada del món avui dia.[3]

El primer llibre on es descrivien les característiques de l'idioma, amb el títol Lingvo Internacia, va ser publicat per Zamenhof el 1887, amb el pseudònim de Doktoro Esperanto. Aquesta última paraula es va convertir aviat en el nom de l'idioma.

Es calcula que en l'actualitat hi ha entre 100.000 i 2.000.000 de parlants d'esperanto en tot el món,1 dels quals entre 1.000 i 2.000 serien parlants natius d'aquesta llengua, que haurien après en l'entorn familiar. Aquestes xifres es basen en un estudi realitzat pel professor Sidney S. Culbert, de la Universitat de Washington (Seattle), un conegut esperantista. El gran marge es deu sobretot a les diferents maneres de valorar el coneixement d'una llengua apresa, normalment, com a segon idioma.

La gramàtica de l'esperanto es basa en setze regles fonamentals sense excepcions. Per l'estructura, és una llengua aglutinant que procedeix per encadenament d'elements de base invariables. El vocabulari està extret de molts idiomes i adaptat a les normes de la llengua. La major part procedeix del llatí, directament o per mitjà de les llengües romàniques (sobretot del francès, l'italià i el castellà), i d'una manera menys freqüent de llengües germàniques (alemany i anglès), eslaves (rus i polonès), del grec i en alguns casos de l'hebreu.