El terme "biociències" engloba diferents àmbits científics, com la biologia, la química, la física, la tecnologia mèdica, la farmàcia, la informàtica, les ciències de la nutrició i la tecnologia mediambiental. El progrés biocientífico en àmbits com, per exemple, la biotecnologia, ha donat origen a noves disciplines com l'enginyeria genètica i promet aportar solucions innovadores a desafiaments fonamentals dels camps de la medicina, l'alimentació, l'agricultura i el medi ambient.
Industria farmaceútica:
La indústria farmacèutica és el sector dedicat al desenvolupament, la fabricació i la preparació de productes químicsutilitzats per prevenir o tractar malalties. Algunes empreses del sector fabriquen productes químics farmacèutics a granel (producció primària) i totes els preparen per a l'ús mèdic mitjançant mètodes coneguts col•lectivament com a producció secundària. Els processos de producció secundària, altament automatitzats, inclouen la fabricació de fàrmacs dosificats, com ara comprimits, càpsules o sobres per a l'administració oral, solucions injecctables, òvuls i supositoris.
Els preparats tenen diferents formes farmacèutiques i poden ser xuclats (caramels), ingerits per via oral (xarops), administrats en forma d'inhalacions amb aerosols dosificats, de gotes pel nas, les orelles o els ulls i aplicats a la pell en forma de cremes, pomades i locions. Algunes empreses també fabriquen anestèsics i mitjans de contrast utilitzats per visualitzar estructures corporals mitjançant rajos X o ressonància magnètica nuclear (RMN).
Neurologia:
La neurologia (del grec clàssic νεῦρον, «nervi» i del sufix -λογία, «estudi de») és l'especialitat mèdica que tracta els trastorns del sistema nervioso.1 Específicament s'ocupa de la prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació de totes les malalties que involucren al sistema nerviós central, sistema nerviós perifèric i el sistema nerviós autònom. Existeixen gran nombre de malalties neurològiques, les quals poden afectar el sistema nerviós central (cervell i espina dorsal), el sistema nerviós perifèric, o el sistema nerviós autònom.
Anàlisis clíniques:
és l'especialitat multidisciplinària de les
ciències de la salut que s'ocupa de determinar
in vitro propietats biològiques (vegeu
propietat biològica) en materials biològics procedents del cos humà per tal de subministrar informació útil per a la prevenció, el diagnòstic, el pronòstic, el control del tractament i el coneixement de les malalties. Aquesta activitat es realitza principalment al
laboratori clínic, encara que també es pot practicar a prop del pacient.
L'especialitat anàlisis clíniques es pot entendre com una síntesi de les especialitats multidisciplinàries
Bioquímica Clínica, Immunologia, i Microbiologia i Parasitologia, més la part
in vitro de l'especialitat mèdica Hematologia i Hemoteràpia, però també es pot entendre com la pràctica conjunta de les disciplines que constitueixen les
ciències de laboratori clínic.
A la formació postgraduada d'aquesta especialitat hi concorren llicenciats o graduats en biologia, bioquímica, farmàcia, medicina i química.
Gestió medi ambiental: Depuradores:
La Gestió mediambiental té una complexitat tal que requereix no afrontar tot el que comporta el Sistema de Gestió Ambiental o
(SGA) com a sistema estructurat de gestió, integrat en l'activitat de gestió total de l'organització, que inclou l'estructura organitzativa, la planificació de les activitats, les responsabilitats, les pràctiques, els procediments, processos i recursos per a desenvolupar, implantar, portar a terme, gestionar i actualitzar els compromisos en matèria de protecció ambiental (política ambiental). És un instrument de caràcter voluntari dirigit a empreses o organitzacions, que volen garantir un nivell de protecció del medi ambient en la seva activitat. El seu objectiu és millorar el comportament ambiental de l'entitat, en àmbits com l'ús
Hª Ciència i la tècnica:
El coneixement de la Historia de Ciència i la tècnica permet comprendre l’evolució i descobriments tecnològics i els processos que s’han seguit abans d’arribar a poder disposar dels instruments i avenços actuals. També és important conèixer la interrelació que han tingut al llarg de la historia amb la resta d’aspectes de la cultura, la societat, la política, la relació i les ideologies de cada època. recursos, les emissions a l'atmosfera, la generació de residus entre d'altres.
Biologia:
és una de les
ciències naturals que té com a objecte d'estudi la matèria
viva i més específicament el seu
origen i
evolució; així com de les seues propietats (
gènesi,
nutrició,
morfogènesi,
reproducció, patogènia, etc.). La biologia s'ocupa tant de la descripció de les característiques i els
comportaments dels
organismes individuals, com de les
espècies en el seu conjunt, així com de la reproducció dels éssers vius i de les interaccions entre aquests i l'
entorn. En altres paraules, es preocupa de l'estructura i la dinàmica funcional comuna a tots els éssers vius a fi d'establir les lleis generals que regeixen la vida orgànica i els seus principis explicatius fonamentals.
Biologia de la reproducció:
La Biologia de la Reproducció és una disciplina científica dins l’àmbit de la Biologia Cel·lular que repercuteix directament, i de manera molt important, en la societat. La Biologia de la Reproducció aporta coneixements sobre els mecanismes cel·lulars implicats en la reproducció dels mamífers, així com sobre les aplicacions pràctiques de la manipulació dels gàmetes i embrions i les seves repercussions tant en el camp de la reproducció humana com en el de la reproducció i la producció animals.
Genètica
La
genètica (del
grec antic γενετικός
genetikos 'genitiu', i aquest de γένος
genοs 'llinatge', una disciplina de la
biologia, és la
ciència de l'
herència i la
variació en els
éssers vius. El fet que els éssers vius hereten caràcters dels seus progenitors s'ha utilitzat des de temps
prehistòrics per a millorar conreus i animals per mitjà de la
cria selectiva. Tanmateix, la ciència moderna de la genètica, que aspira a comprendre el procés de l'herència, començà amb el treball de
Gregor Mendel a mitjans del segle XIX.
[6] Malgrat que no coneixia la base física de l'herència, Mendel observà que els organismes hereten caràcters de manera
diferenciada. Aquestes unitats bàsiques de l'herència s'anomenen «
gens».
L'
ADN és la base molecular de l'herència. Cada cadena d'ADN és una cadena de
nucleòtids, que encaixen al centre per formar quelcom de semblant als esglaons d'una escala de cargol.
Els gens corresponen a regions de l'
ADN, una molècula composta d'una cadena de quatre tipus diferents de
nucleòtids – la seqüència d'aquests nucleòtids és la informació genètica que hereten els organismes. L'ADN existeix naturalment en forma bicatenària, és a dir, en dues cadenes en què els nucleòtids d'una cadena complementen els de l'altra. Cada cadena pot fer de plantilla per la
creació d'una nova cadena complementària – aquest és el mètode físic per la creació de còpies de gens que poden ser heretats.
Evolució
L'Evolució és el conjunt de transformacions o canvis a través del temps que han originat la diversitat de formes de vida que hi ha sobre la Terra, a partir d'un avantpassat comú.
La ciència que s'ocupa del fenomen de l'Evolució és la Biologia evolutiva, àrea de la Biologia que estudia l'ascendència i descendència de les diferents espècies que poblen o han poblat el nostre planeta, així com dels canvis que els éssers vius experimenten al llarg del temps (Evolució biològica).
Biodiversitat:
S'entén per
biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d'organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins, i altres ecosistemes aquàtics, i els complexos ecològics dels quals formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes .
Reproducció assistida:
La reproducció assistida o fecundació artificial és un conjunt de Pràctiques clíniques i biològiques on la medicina interve més o menys directament al Procés de procreació a fi de permetre que parelles no fèrtils puguin tenir un infant. Tot i que a vegades hi pot haver confusions, la reproducció assistida no és redueix tan sols a la fecundació in vitro, la qual és tan sols un dels mèètodes emprats. El terme s'utilitza de manera genèrica per a qualsevol tècnica de tractament de l'esterilitat o infertilitat que comporti una manipulació dels gametes.
Immunologia:
La activitat professional està vinculada a la Immunologia en l’Autoimmunitat i en Transplantament. Estudi de determinats autoanticossos, la seva caracterització molecular i el seu paper, relació o especificitat amb la clínica, el desenvolupament de models experimentals de malalties autoimmunes sistèmiques (Lupus eritematós sistèmic, artritis reumàtica autoimmune, esclerosis sistèmica, miopatia autoimmune...) en ratolí. L’anàlisi dels anticossos anti-nuclears; aspectes de les miopaties autoimmunes. - Estudi de paràmetres immunològics de prognosis en la evolució del pacient amb trasplantament cardíac. Projecció en pantalla en cas de que el institut o col·legi no disposes del material necessari (microscopi de fluorescència, citómetre,...).
Enginyeria genètica.
L'enginyeria genètica és el procediment tecnològic que s'utilitza per a manipular els
gens d'un organisme. La producció d'uns
organismes genèticament modificats pot ser també un dels objectius de l'enginyeria genètica.L'enginyeria genètica fa servir procediments que aconsegueixen la
clonació o la transferència genètica amb l'aïllament, manipulació reintroducció d'
ADN als organismes vius per generar noves característiques. L'enginyeria genètica fa servir la tècnica de clonació utilitzant com a vector un
plasmidi (molècula d'ADN circular de doble cadena pròpia dels procariotes, que pot existir i replicar-se independentment del cromosoma o estar integrat en el mateix) o un fagovirus (virus paràsit d'altres virus) i la tècnica de la
mutagènesi (producció de mutacions sobre ADN, clonat o no). CRISPR. Les manipulacions per enginyeria genètica segueixen essencialment 5 passos:
- Aïllament dels gens d'interès.
- Inserció dels gens en un vector de transferència.
- Transferència del vector (amb el gen inserit a dins) a l'organisme que es vol modificar.
- Transformació de les cèl·lules de l'organisme.
- Selecció d'aquells organismes en què s'ha aconseguit obtenir un Organisme Genèticament Modificat.
Biologia molecular
La
biologia molecular és la part de la
biologia que estudia els
éssers vius i els fenòmens vitals conformement a les propietats de la seva estructura i funcionament
molecular. Aquest camp s'encavalca amb altres àrees de la
biologia i la
química, en particular amb la
genètica, la
biologia de sistemes i la
bioquímica. La biologia molecular busca comprendre les interaccions entre els diversos sistemes cel·lulars, incloent-hi les relacions entre
ADN,
ARN i la
síntesi de proteïnes, així com aprendre com estan regulades aquestes interaccions.
Bioquímica
és la ciència que estudia les
reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de
proteïnes,
glúcids,
lípids,
àcids nucleics i altres
molècules presents en
cèl·lules. L'etimologia de la paraula
bioquímica prové del grec
βίος,
bios, "vida" i de
química. Aquesta del baix llatí
chimia, de l'àrab
kīmiyã´, "pedra filosofal", i aquest, probablement del grec
khymeía "mescla de sucs".
La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l'intercanvi de
matèria i
energia amb el
medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals. La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s'esdevenen tant a l'interior de la
cèl·lula com al medi intern dels organismes pluricel·lulars.
Biotecnologia
La
biotecnologia és el conjunt de disciplines o
ciències que té per objectiu l'estudi dels éssers vius o parts dels éssers vius per tal d'obtenir-ne béns i serveis. La seva zona d'estudi està entre la
biologia, la
bioquímica i l'
enginyeria química i té a més gran repercussió en la
farmàcia,
medicina,
microbiologia, la
ciència dels aliments i l'
agricultura, entre altres camps. El coneixement de què disposen els
biotecnòlegs, que fa de lligam entre la biologia i l'enginyeria química, els permet d'optimitzar i dur a gran escala la síntesi de productes que afecten tots aquests camps citats.
Microbiologia:
del
grec "μικρός" = xicotet i "βιολογία" = estudi de la vida és l'estudi dels
microorganismes, incloent-hi els
virus,
procariotes i
eucariotes simples. En l'actualitat, quasi tot el treball fet en microbiologia és realitzat per mètodes
bioquímics i
genètics. També es relaciona amb branques de la medicina com la
patologia, la
immunologia i l'
epidemiologia, ja que hi ha microorganismes que són
patògens.
Aquesta ciència ha fet contribucions fonamentals a la
biologia i a la
medicina, especialment als camps de la bioquímica, la genètica i la
biologia cel·lular. Els
microbis tenen moltes característiques que els fan organismes ideals per a l'experimentació (vegeu també
bioètica):
- Són xicotets, per la qual cosa no consumeixen molts recursos.
- Alguns tenen temps de generació generalment molt curts (el temps necessari per a la divisió d'una cèl·lula procariota en dos en condicions òptimes és ~30 minuts per a Escherichia coli, però pot ser de dies o fins i tot setmanes per a Mycobacterium tuberculosis).
- Les cèl·lules poden sobreviure fàcilment separades d'altres cèl·lules.
- Els eucariotes unicel·lulars es reprodueixen per divisió mitòtica i els procariotes mitjançant fissió binària. Açò permet la propagació de poblacions clòniques genèticament iguals.
- Poden romandre congelats per grans períodes de temps. Encara i quan el 90% de les cèl·lules moren en el procés de congelació, hi ha milions de cèl·lules en cada mil·lilitre de líquid de cultiu.
L'extensiva caracterització de microbis ha permès que aquests siguen usats en la indústria com a eines experimentals en diferents branques de la
bioenginyeria.
possibilitats d’estudi de patògens, aprofundir en la micologia, fongs, bacteriòfags .